Todo tiempo pasado fue mejor

 

Agafar-se a un res com a un clau ardent. Despertar-se d'un somni on ho teniem tot, on podiem fer-ho tot, on tot era permès...i tenir aquella sensacio tant familiar de no haber sabut aprofitar-ho. Pensar que si pogués tornar enrere faria allo, o aixo...Amb una rabia continguda, perque sempre t'has banagloriat de no haver de "Regretter rien", mai de mais...assumint com una javata idiota tot allo que he fet o no he fet.

No regrets deiem...Doncs saps que? Molts, molts i molts. I cada cop menys vergonya a assumir-ho, o almenys em donc permis per acceptar que ni era ni soc una javata, i que poca falta fa ser-ho.

Sentir que ens han timat, o pitjor encara que tot era un miratge, un show de Truman on tot era super great...Mirar enrere i pensar que fins aqui.

I et lleves un dia i descobreixes que els essers humans necessitem, i dic NECESSITEM perque no podem viure sense perque és el motiu que fa que sobrevisquem a tot, necessitem tenir fe. Creure en algo, agafar-se a la mes minima creença. Si no creiessim que tenim un futur,un paper a defensar ja seriem tots morts. Suposo que tenir fills serveix per aixo tambe, no pots morir perque algu et necessita literalment per viure, una vida depen de tu i lluitar per tenir fe es una miqueta mes fàcil.  Pero principalement volem creure que "tot anirà bé" Aquest eslogan del primer confinament es un crit desesperat de totes les conciencies col.lectives que en realitat s'estan fent caqueta a sobre i no veuen llum al final del tunel, pero que cony, només pronunciar TOT ANIRA BE doncs ens sembla que es complirà. Jo encara soc lerda i vull creure-ho. Pero, i aqui és on la meva deprime arriba, sé que todo tiempo pasado fue mejor i que el que vingui evidentment ho celebraré ho viure amb joia amb passio i tot el que fagi falta, pero ja està, he passat al lado oscuro on els records seran sempre millors i on tot i disfrutar del present la veueta interior et dira "ostia....mira que allo si que era la ostia i tu sin darte cuenta!!"

Quin mon de tarats ens espera. Quin futur...

Aqui estarem, al quite per poder seguir produint records, esperant que la conciencia s'ofegui dins d'un mar de promeses i llum i fe..