Re-born

Per aquestes dates, ara, fa deu anys vaig tornar a nèixer; Ara fa deu anys vaig marxar amb una inconcient innocencia a fer les proves a Londres, encara no se com em van acceptar i amb aquesta oportunitat va nèixer la Laieta la tronera, la Laia que jo he anat construint poc a poc, amb plors, somriures, decepcions, alegries, grans rencontres, gentuza.... mil milions d'experiencies, d'aventures, vivencies que omplen la meva vida.
La meva vida a Barcelona era perfecta; infancia molt feliç, uns pares que ens han educat super be (ara que em faig gran els hi agraeixo tant), un germa que tot i amargar-li la vida m'estimava molt, uns avis que no deixo d'enyorar cada dia que visc, amics dels de debo que com que eren de debo els segueixo tenint i una serie d'activitats que feien que la meva vida fos perfectament comoda i agradable a viure. Pero, la vida que ens imposen sigui bona, super bona o increible no es pot comparar amb la vida que un es fabrica a mida.
I jo soc la dona afortunada d'haver tingut l'oportunitat de viure aquestes dues vides i de seguir vivint i creant la Laieta la tronera.
Saber la sort que es te, es el que dona forces per seguir endevant.
;)
Amanda xxxxx torna ha escriure dona!! xxxx

De les prioritats a la vida...

Quan et fas gran i veus que, per exemple, no tot es pot comprar. Perque ara treballes, controles la teva vida i tot et va be...i penses i que voldria per nadal?! que em faria una il.lusio inmensa? I saps que allo que voldries, que tots hi fossin cap milio de dolars ho podra fer realitat.
Per tant, que vol per nadal!?...pos res. vull dinar amb vosaltres, fer el cafe amb tu, abraçar-me a ell i fer-vos un peto a tots.
Tot passa tant rapid que no hauriem de perdre de vista les nostres prioritats ;)
Al final em fare hippy i marxare al caribe :p ja!!
Ciao!

inspired

Plena de vida, de força, d'un sentiment de felicitat i d'una inspiracio profunda de cada moment que ens queda per viure.

oh yeah!

Joder! feia mil milions de dies que volia escriure i el puto blog estava com flipat i no em podia connectar...en fi.
Ara ja no tinc res a dir :p jajaja! he estat dos mesos i mig de chica parisina i com ja sabeu tenia moooltes coses/parides que explicar-vos...ara (per fi) soc a casa fent de super maruja i el millor que us puc explicar es com no fotre el huevo, i quines receptetes estic preparant jejejej!
Bueno, pues na si ja furula espero escriure mes sovint.
Apa, per no dir res millor callar :p

Muuuuuaaaaaassss!
Laia

Lately...

Ultimament m'he casat, i he tornat al mon de l'opera.
No es que ho hagues deixat, lo de la opera vull dir, pero diguessim que estare 2 mesos entre pecho y espalda dins d'un teatre d'opera. Cansa.
Lo de casar-se ho recomano a tothom; fer una festa amb tothom que estimes es lo mas, et gastes la pasta, pero per a que cony treballem sino per a donar-nos caprichos? que potser treballem per pagar-nos el ninxo mes car del cementiri? va a ser que no... A mi que em cremin!
Tornant a la feina, no recordava la fauna i flora que un es troba entre bambalines...vaya penyita senyores! Tenim un director d'escena que evidentment no en te ni puta zorra idea de musica opera ni na! es que es la moda...com mes fuma porros modernillo i mes ignorant de la professio siguis mes punts tens per acabar cobrant 20000 per dir coses tan profundes com
- Aquesta opera es com les histories d'amor que son efimeres...vull dir...intemporals (moment de reflexio tocant-se la barbeta...en realitat pensa en quantes putes es podra pagar amb el sou)...

Com es nota que estic sola a Paris, pisito soltera de cantant...la fiesta!! a les 19h se surt d'assaig (feta una braga...l'edat ,no perdona), a les 20h arribo a lloc (si, Paris es mega gran brut i cansat) supermercat (que ceno hoy?! uy...que variedad sempre lu mateix) i sopar davant skype o tv3 a la carta...a les 22 ja esta una mica d'estudi de la partitura (la memoria pez de les venteanyeras es pot arribar a convertir en memoria pez globo en les treintanyeras!!!) i a dormir i l'endema mes i mes i mes!

Pero dema dia lliure despres de 10 dies non stop ;) Ole tu!!

Apa...prou de divagacio...haure d'escriure mes sobint...tinc una mica de diarrea escrituril...sorry pels lectors ;)

Bon finde! (bon dia off per mi!!)
Xxxxxxxxxx

Y que diran de mi?? ...

Plenitud, felicitat, plans, maduresa, satisfaccions, il.lusions...que, que diran de mi?? se m'en refot :p

Carta abierta...

Querido tu,

Bueno querido...lo que es querido va ha ser que no...

Carta abierta a la gent malvada d'aquest mon; Resulta que hi ha gent detestablement dolenta, pero no dolenta tipo conte infantil, no. Dolents que es dediquen a aixefar a gent, a destruir gent a infamiar gent, a desprestigiar gent...gent que no es pot defensar i/o que son en una posicio debil.

Aixi va el mon, ens mereixem tant una bomba atomica al cul!
El dia que el mon s'acabi espero que no es deixin el teu nom en les lletres de credit. Amb gent(ussa) com tu la destruccio es una realitat.

Cordialmente,
Firmat,
Laia Cortes Calafell

Estamos rodeaos...

Soc massa insegura....poder si...soc massa exigent amb mi mateixa...potser si...tinc una conciencia com una catedral...si.
Per que la gent que ens envolta no tenen ni una pizca de tot aixo??? Jo no dic que sigui bo ser insegur, de fet em passo la vida apretant el cul i perdo oportunitats per les meves palles mentals; jo no dic que sigui bo se molt exigent amb un mateix, de fet jo soc el meu pitjor fastigos enemic i gracies a aixo caic en una miseria artisitica dia si dia també. Jo no dic que tenir una conciencia com una catedral sigui bo, de fet jo arribo a ser una autentica patetica de lo recta i estricta que soc i del que jo crec que no em perdonaria mai...tot i que com no he transigit mai el que va mes enlla de la meva "pura" conciencia tampoc se si ho podria soportar...o no.
En fi, que jo no desitjo que la gent passi per aquesta mena de tortura caotico psicologica, pero cony, una mica, unes gotetes de tot aixo no farien mal a ningu!!
Directors limitadets, cantants sords, francesos pajilleros chovinistes.... en fi se m'acut molta mes gent pero tampoc voldria començar una caça de bruixes.
Apa, que la setmana santa us vagi molt be. Jo continuare amb les meves miseries humanes...miseries, si; pero son el que em fa ser mes humana, i aixi ho prefereixo.

;) Xxxxx

Habemus Laieta :p

Com a minim diu que habemus nou papa...algo habemus. Jo ja creia que en els temps que corren no habriamus nada!
I doncs, que es el que no habemus?!
Educacio, respecte, conciencia, diners, feina, i un llarg etc...
Ah..pero aixo no és important!
Apa,......vaig a resar l'angelus :p

Feliç mon inocent...

Jo creia que al fer-me gran comprobaria que ser una bona persona, justa, respectuosa, treballadora, legal, neutra, feliç i normal es algo positiu i premiat.
Doncs no.

Ara, al fer-me gran (no tant!) si que crec haver comprovat que per estar en pau i ser feliç amb un mateix i amb tot el que ens envolta si que s'ha de ser com dic a dalt.

Veure com aquest mon de xanxullos i mediocritats et passa per davant i tu pensar...passa, passa, que ja t'ho trobaràs! Aixo no te preu ;) per la resta visites al psiquiatra i prozac amb un dry martini ;)

Les bones ratxes son merescudes i fer-les durar encara mes :)
Muas!