Feliz farsa mundial !

Que el mon esta podrit i que l'humanitat sera ben aviat reduida a merda cremada esta clar. Que nosaltres com a individuos decidim ser honestos, legals i haguem de patir les falsedats i les punyalades dels altres aixo excuse-moi pero no es just.
Veure que a algu que estimes li estan clavant pel darrere i no poder defensar-lo a cops de pedra (perque es l'unic llenguatge que hi ha gent que enten) fot una rabia i un sentiment d'impotencia brutal. Per la meva petita experiencia exsitencial, se que la gent malparida arriba un dia que rep el que es mereix...doncs aixo...que com a anima neta de pecats desitjo que tots aquells que es creuen superiors baixin als pitjors dels inferns on s'hagin de veure les cares amb la seva propia merda. I el millor es que aixo no ens fara perdre el son, perque anima neta, anima tranquila i serena...prepareu-vos animes corrosives, el 2011 pot ser l'any on hagueu de purgar tots els vostres pecats! jajaja! (amb riure de bruixa super dolenta ;)
Apa...
L.xxxxxxxx

El desembre congelat!

Tornada de 5 dies dins d'una bola nevada...subrrealistes experiencies guarnides amb dos bons concerts i amb grans dosis de companyerisme, amistat, gent maca, vi, i choco Suis :)
El tullidismo em desborda...dilluns que ve cap a Barcino ;)
Apa...que el fred no ens congeli el somriure!
L.xxxxxx

Ara ve Nadal...

Com una bola...aixi estic Jo! i aixo que encara no ha arribat l'epoca on mengem com si haguessim de morir l'endema...dios mio!! en lloc de matar el Gall com diu la canco em mataran a mi per fer-ne un caldito...tot i que com diu el refran, gallina vella fa mal caldo...o era al contrari?! aix...no se mai...
En fi, pos que la rasca ja es aqui, que jo passo de sortir al carrer si no es per omplir la nevera o per quatre coses mes d'importancia vital...que la setmana que ve me voy a la gola del llop a Suissa, que haure d'anar amb un bon abric i amb la petaca de wisky al bolso si no vull morir jajaja! I que el finde passat vaig tornar a Gent i vaig recordar el porque del odio Belgicano...jajaj! dios mio...quina terra i quines gents! cada dia soc me radicalera...pero es que la vida me ha hecho asin.
Pos res que aqui em teniu creant una quarta capa de greix per si finalment arriba la 3a guerra mundial i ens quedem sense teca a Franca.
Bones festes...bons festins i compreu forca...no poseu la crisis d'excusa per a no comprar regals...;) que nus coneixem compadres catalans jaja!
Apa, petons i arrumacus!
Laia xxxxxxxxxxxx

Muer-ta...

Morta, explotada, cansada, fatigada...i sense tu :(

L.

La biblia???

Matant microbis...

M'apuntare totes aquestes maneres...aixi els putos microbis tipics de la merda de canvi d'estacio em deixaran tranquila. I es que ara, mes que mai, necessito sentir-me plena d'energia; i no plena de mocs, mal de coll, son i aplatanamiento corporal...uffff!
Pos eso...a matar!!!
Muaks!
L.xxxx

l'absurd...

L'absurd arriba d'un moment a l'altre...l'absurd esta agazapado al corner de casa teva i un dia treu el cap...l'absurd pot arribar a ser el pa nostre de cada dia...
Crec que al punt on som el millor que podem fer es ser absurds.
Visca l'absurd!
L.xxxxxxxxxxxxxxx

Ton visage est le ciel etoile de ma vie

He descobert el te corea d'arros i es una delicia...en fi espero que pixar em faci eliminar el greix que em fa assemblar a una mena d'hippopotam inflat :S coses que passen quan vius amb un gabaching que es desestressa cuinant pastissos dios mio!

Les vacances han estat de lujo pero no ens enganyem ara estic mes tullida que al mes de maig...o igual...o sigui que el mito de que les vacances son per descansar/desconectar etc...es un puto bulo!

M'he comprat un llibre en gabacho on hi ha les declaracions d'amor mes celebres, per despedir-me n'en tradueixo una aqui okis?

apa, petons a tutti!

L.xxxxxxxx

"Je suis plein du silence assourdissant d'aimer" ------> "Estoy lleno del silencio ensordecedor de amar"

Merda de blog de merda

Records...

Com a bon cranc que soc sovint m'envaeixen els records, o simplement tornen a mi melancolies velles. I aixo que tinc una memoria de peix que fa fredor!
Normalment se molt be el que vull; em veig clarament alla on vull ser i tot i que no em parteixo l'esquena lluito fins que hi arribo. No se on vaig ara. Se que el que tinc ara, se el que tenia ahir, dema...no se.
La crisis economica comenca a ser artistica i moral.
A veure si 15 dies de vacances i cultura musical em fan veure les coses mes clarament, i sobretot em motivo.
Que jo voldria viure de records pero he de viure del futur.
L.xxxxxxxxx

El oraculo...

En ple S.XXI un pop es revela com l'oracle de l'esport mundial. Que dic jo, ja podria predir alguna cosa util...perque lo de dir qui guanya al futbol esta be, impressiona pero vaja...ajudar, ajuda poc.
Com que m'inspiro poc ultimament...prefereixo viure que ja es prou ;) transcriure pensament dins d'un avio... que no son poques les hores que perdo dins d'ells.
Alli va:
" Seients de primera dins d'un motor. Retards que s'incrustaran sota els meus ulls. boira. Odis en forma de busos llancadera.Pressio atmos-tetica. Pixera integral. La siberia a domicili. Cors d'aigua. Patchwork de miseria humana. cansanci cronic."
Apa, vaig a celebrar la fete du 14 Julliet...la vida....es asin ;)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Trucant a totes les portes...

Com sempre vaja...es un sinvivir d'anar picant portes, o picant pedra?? en fi...lo mismo.

I lo tipic...de cent apostes com a molt t'en toca una...aixo si hi ha sort. Bueno...encara tinc moltes portes a les que picar, i el millor de tot es que un cop has comencat perds qualsevol inhibicio que poguessis tenir i ja t'atreveixes a tot. Hem de lluitar pel que volem i no em de deixar de creure-hi. Tot i que sigui un cami dificil i tot i que hi hagi moments de grisor.

Tambe ajuda tenir a algu al costat que et remolca i et fa veure tot el que vals.

Apa...a picar...ja siguin portes o pedres!

L.xxxxxxxxx

Aquest mon que ens ha tocat viure...

Des que m'he aficionat a veure els telenoticies i a llegir els diaris m'han agafat ganes de marxar a una illa Maoi i no tornar mai mes. Pero llabors m'he adonat que estic engantxada a internet, mes que al cafe, a la tele o a la coca...i si tingues connexio a l'illa Maoi seguiria llegint els diaris i veient els TN o sigui que no hi ha escapatoria d'aquest mon que ens ha tocat viure...almenys per mi.

Hi ha coses bones, i tant, pero jo tinc la sensacio que estem en fase "por lo que me queda en el convento..." aixo esta a punt de petar. No crec que passin ni 3 anys perque tots fotem un pet com un agla. La crisis, el canvi climatic, les guerres, l'empobriment de la poblacio i l'increment del preu de la vida...som una mica cadavers vivents.

Fa rabia pensar que ens ho currem per acabar petant com pites de barco.

En fi...com que de moment encara no hem petat...hem de seguir a les trinxeres.

Apa...espero arribar a sumar un any mes en aquest mon que ens ha tocat viure. ;)

L.xxxxx

A casa :)

Ens hem de cuidar mes...i deixar cuidar mes. A casa, nomes tres dies, pero tan agustito :)
Il viaggio tot i lo tot ha estat una super experiencia; si mes no se que no la ovlidare mai.
A vegades la vida ens tempta de collons i un per desgracia, o no, ha de saber quins limits te i que els peus li toquen a terra, no les pantufles ;) ostres...en fi no es pot dir que si a tot el que t'ofereixen...espero no lamentar-me del cami professional que crec que em conve mes...pero en aquesta vida hem de fer el que ens agrada i lluitar per tirar endevant amb aixo...en fins...ralladeta per questions de feina, pero vaja perque n'hi ha molta, i aixo amb els temps que corren ja es una bona senyal ;))
A descansarrrrrrrrrrr!!!
Apa, ja sus escriure desde Budapest :)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Un efimero para hoy...

Em dec fer gran quan nomes faig que pensar que el temps em passa volant. Visc molt intensament i de cop i volta em quedo com congelada, vegetativa dins del meu mini mon minuscul i tancat. llabors reflexiono una sola cosa...la vida es molt curta. M'adono de tot el que faig, el que he fet...anyoro no veure als que estimo i sempre ser lluny. Pero no cambio res. Em moc per impulsos passionals de rauxa vital; menys els dies en que no em moc d'on soc...i no penso...nomes veig la vida escolant-se devant meu...nomes penso en els que ja no podre veure mai mes...i penso que he de veure mes els que si que puc seguir veient.
Em faig gran i en part em sento felic...pero crec que el temps m'esta prenent allo que era meu, esta esborrant memories...la laia de sempre es difumina...es disol...es combina...es confon...es conforma...es rebel.la i en el fons es sempre la Laia.
Nomes intento aconseguir un equilibri vertader que em faci sentir plena i en pau amb el que faig i amb el que desgraciadament no faig.
Suposo que l'equilibri es comenca a aconseguir en quan ho vols i ho desitges no? doncs apa!

P.D Estic molt contenta i emocionada per la meva amiga/germana Cardona; el talent sempre guanya :)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Molt recomenable...vaig plorar a lo maria Magdalena fent el show (tot i que al llencar mig pot de crispetes ja m'havia lluit molt abans).
A Marid...a mil milions de ganes de que arribi el Chris...can't wait any longer...i of course sense internet a la casa :( muerte a todos!
Apa, un peto i neu al cine ;)
L.xxxxxxxxxxx

esto es lo que hay...

Resulta que el mon que ens ha tocat viure no nomes es fastigos i corrumput per part de la societat, hi han hagut diverses epoques operistiques...comencariem pel nivell epoca de diamantes on una Callas divina feia les delicias de divorra, despres una epoca dorada amb pavarotti, un jove placido, decentment treballant, no com ara...i ja arribem mes endevant en un impas d'epoca mig platejada que tindriem a let's say Terfel despres venen els Villazons, les Netrebkos...etc que son de laton puro i...ara arribem els de la generacio Kaka :) o aixo es el que ens diuen.
Pos bueno...deixarem que la pudor desapareixi jajja!
Jo crec que el que es una Kaka es l'actitud i els enxufismos...pero vaja...que sabre jo, pobre de mi ;)
Apa, bona setmana santa (pels que en tingueu).
L.xxxx

dues cares...

Sempre hi ha dues cares en una historia...com en una moneda.
Qui m'havia de dir a mi que un dia seria al Teatro Real assajant una opera i gaudint d'una experiencia espatarrant? en fi...
Aquest mundillo fa tufillo; no m'agrada deixar de ser com soc per fer-me respectar; no m'agrada passar pel tubo quan ja he demostrat que puc fer la meva feina; no suporto els incompetens prepotents.
No puc deixar de sentir-me menyspreada i ninguneada...i ni aixo fa que perdi un bri d'il.lusio i d'energia en quan la musica comenca a sonar. Jo he nascut per a fer aixo...no se fer res mes i els demostrare que sent bona persona i normal tambe es pot arribar a triunfar. Perque sabeu? el trionf es relatiu...per a mi qui triunfa es gent com la meva avia que als 87 anys ha aconseguit reunir una familia que l'adora i que es preocupa per ella...perque ens ha donat tant a tots que ens es impossible no ser reciprocs amb ella. Aixo es un triomf. La fama, els diners...no fan la felicitat...i es veritat. Poder sentir als que estimem a prop si que fa la felicitat.
Em queda, nomes, afegir que a partir d'ara nomes vore una de les cares...no val la pena embrutar el que pot ser perfecte.
Bona nit!
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Que viva!

I es que no val la pena perdre el temps amb tonteries. Quan la vida es mostra en el seu esplendor t'arriba fins al cor i et trespassa. Adonar-te que has trobat a algu que fa que siguis millor i que t'ensenya que es estimar sense fronteres, sense exigir; perque tot es facil i perque es la vida que te l'ha posat davant perque es el que et fa felic i el que et mereixes.
Quan veus que estimes amb bogeria allo que et dona el pa de cada dia. Quan rebs una descarrega electrica d'amor i passio per la teva professio. Quan saps que no series res mes per cap caler i quan t'adones que tots i cadascun dels esforsos que has fet o fas els tornaries a fer i els faras; Perque es lo mas grande.
Viva la vida :)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

A London...

I per altre banda estimo aquesta ciutat com si fos la meva, la que m'hagues vist neixer. Poder es perque es la que m'ha vist creixer, plorar, madurar i convertitr-me amb aquest algu que avui miro al mirall i em fa somriure.

Em fa pujar l'adrenalina i em fa somiar amb un futur brillant. I aqui, i nomes aqui es on puc sentir-me a casa amb una colla de familia que jo he triat i que fan que la meva vida sigui rica, plena i felic.

Nomes faltes TU; Pero tu sempre hi ets.

Bona nit Xxxxxxxxxxx

Ara recordo...

Recordo perque vaig sortir per potes d'aquest pais gris, fred i ple de gent estupida i estricta. M'agradaria fer un escrit amb una mica de sentit; fins i tot alguna cosa amb estil propi aixi com amb una mica de prosa que valgues algo...pero es lo que hay...no li demaneu a la tronera que es faci rapsode...cantar canto pero vaya...hasta aqui ;)
Belgica aburre a las cabras i realment no m'extranya que tots els seus habitans siguin una colla de borratxos enfurrunyats...prou pena tenen...angelitos...
Doncs res...un cant d'odi cap aquest punt geografic i un apunt i/o reflexio : Per que hi ha gent taaaant incompetent ocupant llocs de treball que (molta) altre gent podria perfectament desenvolupar mes eficasment?? A vegades es desesperant...d'on no n'hi ha no en pot rajar ni una gota :S
Apa....
Dema per fi dormo a ca meua ;)
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Empanadilla...

Estic feta una empanadilla de xixa i mes xixa :S

Reflexions:

- Odio als Belgues i Belgica (mes que l'any passat)

- Soc una quinqui

- Torno (per fi) a disfrutar d'un projecte musical que m'omple i em resuccita

- Missing al Chris

- Vull anar a NY

Apa Ja tornare a escriure quan no sigui tanta empanadilla....nomes un bunyolet ;)

Per molts anys amor!!

Amunt que fa pujada...

I es que la cuesta de enero crec que sera la mega rampa de febrero i la escalada de marzo...Ai nens...que n'es de dura la vida. Pero vaja al mal temps bona cara :)
Aquestes son les obres pel tram d'Angers. Esperem que en quan el tram enxufi i tiri milles nosaltres despeguem i volem ven amunt. ;)
Apa, petons tons!
L.xxxxxxxxxxx

Quan la rabia te nubla el cerebro...y otras historias para dormir mal...a ser para no dormir no llegan...

Doncs si...fins als putos cullons que la gent et tracti com a un puto paria...et gastis els calers...et preparis, t'hi esforcis, total per llencar-te a la puta cara quatre "veritats" que evidentment en 10 minuts han pogut averiguar sobre mi. Perque, of course, en 10 minuts la meva vida de gairebe 30 anys en els quals fa mes de 25 dedico a la puta condemna de la musica, es pot jutjar tot super be...i dir-ho aixi pim pam pum.
Total que en fi...es igual. Tota la fustracio ve de que el mon aquest es un puto fastig. Que hi ha cantants a cabacos. Que la gent que t'escolta es veuen amb el dret de demanar-te de fer el pino puente i el haraquiri en llati...total tenen a mig mon disposat a fer el mateix...i un cop et rebaixes hasta que t'ascultin l'ojete has d'acceptar que t'enviin cartes on mes aviat et diuen el que HAS de fer i el que tan malament fas per no poder pertanyer a la seva elit...
I el pitjor es que rebre cartes d'aquest tipu et fa que se te nuble el cerebro...i no et deixa recordar que la audicio te la duia ven fluixa...que la feina no era interessant...que la gent que et jutjava son (posiblement) mes fracassats que jo...i que has aconseguit moltissimes coses bones per tot lo que t'ho estas currant.
Pos mira...jo estic nublada...i fins als cullons...i temptadissima de contestar el puto mail. Pero no ho fare, perque a part de tenir un vibrato molest, tinc educacio, i sobretot soc una cagada.
Pos aixo...si encara n'esteu a temps...no sigueu cantants.
Muas!