Resulta que el mon que ens ha tocat viure no nomes es fastigos i corrumput per part de la societat, hi han hagut diverses epoques operistiques...comencariem pel nivell epoca de diamantes on una Callas divina feia les delicias de divorra, despres una epoca dorada amb pavarotti, un jove placido, decentment treballant, no com ara...i ja arribem mes endevant en un impas d'epoca mig platejada que tindriem a let's say Terfel despres venen els Villazons, les Netrebkos...etc que son de laton puro i...ara arribem els de la generacio Kaka :) o aixo es el que ens diuen.
Pos bueno...deixarem que la pudor desapareixi jajja!
Jo crec que el que es una Kaka es l'actitud i els enxufismos...pero vaja...que sabre jo, pobre de mi ;)
Apa, bona setmana santa (pels que en tingueu).
L.xxxx
miércoles, 31 de marzo de 2010
lunes, 22 de marzo de 2010
dues cares...
Sempre hi ha dues cares en una historia...com en una moneda.Qui m'havia de dir a mi que un dia seria al Teatro Real assajant una opera i gaudint d'una experiencia espatarrant? en fi...
Aquest mundillo fa tufillo; no m'agrada deixar de ser com soc per fer-me respectar; no m'agrada passar pel tubo quan ja he demostrat que puc fer la meva feina; no suporto els incompetens prepotents.
No puc deixar de sentir-me menyspreada i ninguneada...i ni aixo fa que perdi un bri d'il.lusio i d'energia en quan la musica comenca a sonar. Jo he nascut per a fer aixo...no se fer res mes i els demostrare que sent bona persona i normal tambe es pot arribar a triunfar. Perque sabeu? el trionf es relatiu...per a mi qui triunfa es gent com la meva avia que als 87 anys ha aconseguit reunir una familia que l'adora i que es preocupa per ella...perque ens ha donat tant a tots que ens es impossible no ser reciprocs amb ella. Aixo es un triomf. La fama, els diners...no fan la felicitat...i es veritat. Poder sentir als que estimem a prop si que fa la felicitat.
Em queda, nomes, afegir que a partir d'ara nomes vore una de les cares...no val la pena embrutar el que pot ser perfecte.
Bona nit!
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
sábado, 20 de marzo de 2010
Que viva!
I es que no val la pena perdre el temps amb tonteries. Quan la vida es mostra en el seu esplendor t'arriba fins al cor i et trespassa. Adonar-te que has trobat a algu que fa que siguis millor i que t'ensenya que es estimar sense fronteres, sense exigir; perque tot es facil i perque es la vida que te l'ha posat davant perque es el que et fa felic i el que et mereixes.Quan veus que estimes amb bogeria allo que et dona el pa de cada dia. Quan rebs una descarrega electrica d'amor i passio per la teva professio. Quan saps que no series res mes per cap caler i quan t'adones que tots i cadascun dels esforsos que has fet o fas els tornaries a fer i els faras; Perque es lo mas grande.
Viva la vida :)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
viernes, 12 de marzo de 2010
A London...

I per altre banda estimo aquesta ciutat com si fos la meva, la que m'hagues vist neixer. Poder es perque es la que m'ha vist creixer, plorar, madurar i convertitr-me amb aquest algu que avui miro al mirall i em fa somriure.
Em fa pujar l'adrenalina i em fa somiar amb un futur brillant. I aqui, i nomes aqui es on puc sentir-me a casa amb una colla de familia que jo he triat i que fan que la meva vida sigui rica, plena i felic.
Nomes faltes TU; Pero tu sempre hi ets.
Bona nit Xxxxxxxxxxx
Suscribirse a:
Entradas (Atom)