Ha visto usted mis tetas?!

 

L'été indien li diuen....Son aquells dies del mes de setembre on fot calurot i la gent, sobretot a Paris, es trastoca i van vestits com si fossin a Eivissa i es precipiten a les terrasses a esgarrapar els ultims ratjos del sol, com uns yonkis de vitamina D.

Soc a la Philarmonie, he tingut la sort de venir a gravar unes cosetes (que es quedaràn a un calaix perquè la covid fa que tot es guardi en un calaix....) i un cop acabat me'n vaig cap al meu paradis, la gare Montparnasse (ric per no plorar).

Un cop arribo alla, arremangada i suada; duc una camisa fineta, pero vaja no deixa de fer calor, i es que ens han dit que per la gravacio duem roba "chic informal" que quan et diuen aixo jo ja tremolo...o chic o informal....sempre acaba malament: o vas massa chic i cantes com una almeja (el que li va pasar a la soprano que anava pintada com una porta i amb una mena de vestit de bimbo girl, en fin...) o vas massa tirat i quedes com una cutre barriobajera jajajaja jo vaig intentar estar al mig, pantalo de traje negre sabata de corte de salon i camisa informal fineta i maqueta....bueno tornem a la gare.

Duia una motxilla i un bolso petitet creuat...total que amb el caloret vaig decidir anar a fer cafeto i em vaig dir, que cony Cortes un homenatge dona! i em vaig comprar un gelat de pistacho d'una boutique pijaaaa que no recordo pero el gelat debia ser a preu de oro del que cago el moro. 

Totaaaaaal que contenta amb el meu cucurutxo marxo caminant i llepant cap a el hall 2 ,que els que no ho conegueu es d'on surten els ouigo (la versio rayanair de la Sncf) una mena de mordor que queda a 1km a peu per pasillos interminables....jo anava contenta llepant i somrient sense la puta mascareta; ja hem vaig percatar que la gent em mirava pero jo convençuda que la gent estava super gelosa del meu geladet i de veure'm tan happy llepant amb afany i sense mascaretaaaaa!!

Al arribar a mordor hall2 vaig fer cua per ensenyar el ticket, em vaig tornar a posar el bozal i al arribar al paio del control de l'entrada li veig cara de flipat...em mira moooolt raro, i ara ja no tinc el cucurutxo ni llepo res de res...mmm, que rarooooo...

Anyway passo el control i vaig en direccio a les vies, quan de cop passo per devant d'un panell d'anuncis i em veig reflexada OMG la meva camisa fineta i chic casual esta oberta de bat a bat...pero no rollo abro un botonet sexy...obert a lo ancha es castilla!!! es veuen tots el sostens, tots jajajaja molt molt fort...lo flipo, em tanco com puc i ho entenc tot. Ni la gent estava gelosa dels meus xarrups de gelat ni el paio del control creia que era una terrorista. Simplement anava mig en boles per tota la gare Montparnasse...ole yo! En fi...almenys duia una llenceria ben bonica jajajajaja qui no es consola es que no te esperit positiu .

Apa, bona setmana!

Spider bite

Fred del carajo. Arribo a Paris a quarts d'onze de la nit, l'endemà al mati agafo el Thalys cap a Amsterdam a les 8h. La sang catalana que corre por mis venas fa que pilli un hotel, cutre no lo siguiente, baratet de collons...total es una nit curteta. Arribo al hotel i es mes cutre del que us pogueu imaginar, em sento com oliver twist, no tinc wc a l'habitacio ni dutxa, tot esta brut, fa pudor i fresqueta....em poso al llit mig vestida i faig allo que millor se fer (Jo no soc jo, jo no estic aqui, aixo no esta pasant)...apreto fort els ulls i penso "ja es demà....ja es demà..." El do divi que tinc de dormir fins i tot sobre un llit de faquir fa que m'adormi i pim pam ja son les 7h....Marxo del hotel cagan llets asqueada nivel deu mil...pero vaja he sobreviscut i em foto un petit dejuner a la gare du nord de pija de barri bo...que dius, pagues una nit d'hotel a preu de xicle i ara pagues 15 euros per un cafe i una torrada?! what the fuck Laia!!

Arribo a Amsterdam a les 11h i em tanco al conservatori a donar classes fins les 18h...poso la directa i ni penso que estic bruta i encara sento la pudor de l'habitacio de baratillo. Agafo el metro i vaig al airbnb, em dutxo...aigua calenta sabo amb olors sumptuosos de parfums llunyans...Mmmm gustito nivell deu mil...quan m'aixugo em vaig a posar crema (si,si soc cuqui) i al mirar-me am mirall veig unes vermellors rares...pero que us haig de dir si es que m'encanta dutxar-me a 40 graus (ja se que es malissimo...pero bueno ni fumo ni bebo ni em drogo...cadascu els seus vicis ok?!?!) total que no foto ni cas. 

L'endemà al mati no se com definir el que vaig descobrir al mirar-me al mirall!!....haig de dir que em picava tot...o sigui que ja era una pisteta....El hombre elefante s'havia apodera't del meu jeto. Que fuerte que fuerte, no us ho podeu de imaginar!!!! granacos enormes inflats i vermells tambe al coll i als hombros, enlloc mes. Picors i flipe total. Miro google NO HACERLO i em penso que morire. Miro google maps i veig que hi ha un hospital al costat, em vesteixo i p'alla voy.

La gent em mira raro....no te jode jajajaj! es que es un spectale total. Arribo a urgencies amb la meva targeta sanitaria EU a la boca i el meu angles de capa caida. Les pobres noies de recepcio flipen conmigo...no paren de preguntar-me si soc al.lergica , que què he menjat ahir al sopar...etc i jo...que no, que vaig dormir a un hotel insal.lubre , que fijo que tinc sarna .

Em veu un metge, lo de veure es molt dir, em rep a un despatx per informar-me que la meva targeteta sanitaria EU me la puc confitar, que si vull que m'atenguin he de pagar a toca teja i despres fer un cami tipo calvari per a fer-me retornar els calers....whaaaaath??? oiga, esto es europa?! donde esta la camarita?!! pues no, es veu que Holanda es asin. Totaaal que vaig tornar a treure el meu costat rata catalana (que ja va be, almenys en aquest cas) i enlloc de pagar 300 euros (es que es mooooooolt fort) vaig anar a la farmacia de la gare central on una farmaceutica molt maca primer despres de flipar al veure'm i demanar-me oh God! are you allergic? y yo, conyo que no....torna a explicar que he dormit a un hotel infecte....i s'ho mira be i em diu SPIDER BITES Au! no morire d'aquesta, una cremeta amb corticoides i paciencia.

Totaaaaaal que vaig haver de fer 7 concerts per Holanda amb la cara del hombre elefante i enga!! tothom sap que vaig pagar deu centims per dormir a un cutxitril del mil i que se'm merendes una aranya. I vaig trigar gairebe 15 dies a retrobar la meva careta de laieta divina.

I despres d'aixo va arribar el Coronavirus...hahahah deu meu que s'acabi ja aquest any. Apa petons i salut :)

L'art de viure o viure amb arte ;)

 Per peticio popular posaré la laieta la tronera depressiva sota el llit i explicaré unes quantes anecdotes d'aquests anys passats...Si, si m'han passat coses per riure...algunes mitiques! Laiadas en toda regla!!

Comencem! Redoble de tambores........Per mi, una de les millors anecdotes EVER, la millor cara de te das cuen que dec haver fet mai a la meva llarga vida; m'explico. Concert a Paris 21h agafo tren al mati, pillo hotelet (molt be de preu i monissim) arribo cap al migdia i deixo trastos al hotelet i surto a dinar; menu guarro de japo, plaer conegut, rapid pim pam. Al tornar a l'hotel penso...aquesta nit arribaré molt tard perque em ve de gust quedar-me al cocktail, saps que?!, preguntaré si hi ha un code per la porta o si hi ha un porter de nit. Fins aqui un sin faltas...I ara ve quan el maten!! Li explico al conserge que a la nit arribaré tard de la feina i el tio fa cara com de no entendre res....pero, madame...mira a dreta, a esquerra, baixa el volum de la veu...l'habitacio que ha llogat es només per unes hores. WTF perdonaaaaa???? El tio intenta explicar-me amb una vergonya d'adolescent que la gent utilitza la web aquesta per llogar habitacions unes hores per poder descansar o per poder veure's amb gent discretament...i em torna a mirar raro...jo tinc els ulls tant oberts que dec semblar la olivia de popeye!!! Total que acabo pagan un paston per completar el que val una puta nit a l'hotel i a mes flipada de la vida que me quedo. Total, que el que vaig cobrar pel concert m'ho vaig gastar entre el japo, i l'habitacio. Ole tu, aplausos!!

Continuo fent memoria....

Todo tiempo pasado fue mejor

 

Agafar-se a un res com a un clau ardent. Despertar-se d'un somni on ho teniem tot, on podiem fer-ho tot, on tot era permès...i tenir aquella sensacio tant familiar de no haber sabut aprofitar-ho. Pensar que si pogués tornar enrere faria allo, o aixo...Amb una rabia continguda, perque sempre t'has banagloriat de no haver de "Regretter rien", mai de mais...assumint com una javata idiota tot allo que he fet o no he fet.

No regrets deiem...Doncs saps que? Molts, molts i molts. I cada cop menys vergonya a assumir-ho, o almenys em donc permis per acceptar que ni era ni soc una javata, i que poca falta fa ser-ho.

Sentir que ens han timat, o pitjor encara que tot era un miratge, un show de Truman on tot era super great...Mirar enrere i pensar que fins aqui.

I et lleves un dia i descobreixes que els essers humans necessitem, i dic NECESSITEM perque no podem viure sense perque és el motiu que fa que sobrevisquem a tot, necessitem tenir fe. Creure en algo, agafar-se a la mes minima creença. Si no creiessim que tenim un futur,un paper a defensar ja seriem tots morts. Suposo que tenir fills serveix per aixo tambe, no pots morir perque algu et necessita literalment per viure, una vida depen de tu i lluitar per tenir fe es una miqueta mes fàcil.  Pero principalement volem creure que "tot anirà bé" Aquest eslogan del primer confinament es un crit desesperat de totes les conciencies col.lectives que en realitat s'estan fent caqueta a sobre i no veuen llum al final del tunel, pero que cony, només pronunciar TOT ANIRA BE doncs ens sembla que es complirà. Jo encara soc lerda i vull creure-ho. Pero, i aqui és on la meva deprime arriba, sé que todo tiempo pasado fue mejor i que el que vingui evidentment ho celebraré ho viure amb joia amb passio i tot el que fagi falta, pero ja està, he passat al lado oscuro on els records seran sempre millors i on tot i disfrutar del present la veueta interior et dira "ostia....mira que allo si que era la ostia i tu sin darte cuenta!!"

Quin mon de tarats ens espera. Quin futur...

Aqui estarem, al quite per poder seguir produint records, esperant que la conciencia s'ofegui dins d'un mar de promeses i llum i fe..

LLUITAR

 

Morirem de Covid19, per la crisis social/economica o simplement perque hem perdut la fe?

No podem fer plans. No podem projectar-nos en un futur que se'ns ha esmicolat devant els ulls. La sang em bull i al mateix temps sento els peus soldats a terra com si fos incapaç de tirar endevant. Aixo es tot? La vida seguira aixi? per sempre? segur? 

Molta pena pels nens i el joves que han de digerir aquesta montanya de merda; pero i noslatres? Els que si que hem viscut? els que hem mossegat, llepat la vida?! Qui ens consolara a nosaltres? I que no ens diguin que hem de donar les gracies per estar sans, vius...no. Evidentment que donem gracies! Pero la salut no fa desapareixer el nus a la gola, la salut no ens donara ales, no ens fara viatjar, no ens fara treballar, no ens fara anar a visitar aquells que tenim ganes d'abraçar, no fara res. Ningu fa res, res fa res. Es el buit intersideral.

La cultura mort a foc baixet. Ningu s'abraça. Ens han tret les ganes de disfrutar de les petites coses de la vida....

I jo nomes tinc ganes d'aixecar-me i caminar, i lluitar i probar al mon que encara podem tenir fe. Pero no fem res. I les ganes creixen, i la frustracio encara mes.

Si seguim tallant les ales de la imaginacio i els somnis de les noves generacions, despres no podrem queixar-nos. Haurem cabat noslatres mateixos la tomba de la civilitzacio.

Si algu sent el meu crit ofegat que vingui, que m'abraci i que m'empenyi.