Tots som el circ...

Si senyors! aixo es el que he fet durant dos dies de la meva preciosa vida...fer el pallasso...o millor dit la pallasssa...
Mentre al meu voltant no paren de passar injusticies i mentre intento que l'odi no em traspassi la pell...ara...he vist que soc una fingidora de la hostia, perque si aguantant el que aguanto encara soc capac de sortir a escena davant dels meus berdugos i montal-s'hi el xou i que es tronchin...ei! un deu nena! ;)
En fi...suposo que si no fos perque tinc dissabte i diumenge d'assaig sense parar no estaria tant rabiosa :S a sobre sense temps per quedar ni fer res...puta merda!
Apa...em vaig a dutxar i a mumir que fer el pallasso cansa que no vegis!
Nanit i que passeu un bon finde valtres que podeu ;)
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Respira fondu...

Vist que segons com els meus blogs generen nervis i patiments, m'he decidit a escriure una missiva de calma al mon.
Tot va be i no hi ha res que no es pugui arreglar respirant a fons.
La vida ens fa forts i que collons, si no fos aixi tot seria ven aburrit jajaj!
Apa...marxo a fer vida social ;)
Muaaaaaaaaaaas!!!
L.xxxxxxxxxxxx

Fins quant...

Fins quant aguantaras tota aquesta merda?! fins quant tindras l'energia per tirar endevant?! fins quant t'aixecaras de terra i somriuras a la vida?! Fins quant Laia?! Fins quant........?!?!?!?!?

Menuda semanita...

Pos si...menuda, menuda...aixo es el que principalment he fet durant aquesta setmana estar amb els papis amunt i avall i tenir les performances de Pelleas. Forca intens nens...deu nido!

Tambe molta pressio en quant temes professionals...continuament sota pressio i havent de demostrar-me dia rere dia que els tinc quadrats i que no podran amb mi...i que tinc mes paciencia que un sant i que l'important es saber valorar tot el que tinc, que es molt, i que la resta em rellisqui.

Pos estic forca tullideta...dema marxen els papis i podre tornar a la vida rutinaria. I fer el que em ve mes de gust de fer ara mateix ;)

Apa, nanit muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas!!

L.xxx

Una manyana con Gardel...

Ara m'ha agafat la rampa d'escoltar tangos...i mira...ja em veieu aqui com si estigues a la pampa jajaj!

Aquest vespre tenim l'assaig general...crec que ha quedat una produccio la mar de collonuda :) Ahir em va pillar un subidon d'aquells que nomes l'escenari et pot proporcionar...m'encanta quan els pels se't posen tots de punta...els ulls et fan xirivitas i sents l'escalfor dels focus a la pell. El sentiment de culo apretao uns segons abans de sortir a escena i el panic de que estas en blanc just un compas abans no comences a cantar...i sobretot posar-te dins d'una historia fantastica i subrealista on deixes de ser tu per a ser algu amb coses teves.

Pos res mes...gaudint d'un mati gris i fred amb tangos de fons i amb prespectives d'escenari me despido de vosaltres.

Que passeu un finde la mar de chevere! jajaj!

L.xxxxxxxxxx

Anys i anys, per molts anys Blog!!!!

I avui fa just un anyet que vaig sucumbir a aixo d'escriure un blog...contra el que li vaig dir a la meva estimadissima Amanda, li he trobat el gustillo que da gusto jajaj!

M'encanta anar xafardejant mes rere mes i veure que vaig sobrevivint i que no ens falta l'humor, que aixo esta molt be.

Aventura Belgicana d'anar a la laundry...que direu again?! pos si...aquest cop no nomes anava arrastrant el carret...el carret s'ha quedat coix...una de les rodes s'ha despres i ja em veieu a mi morta de la risa al mig del carrer...que he trucat a la Rachel perque es que em pixava del riure...ha sigut Lamentable!!! pero he rigut mil...no gaire al haver d'arrastar-lo fins a casa...pero bueno...aventuras no ens en falten :)

Pelleas rules i dema tindre un dolc despertar ;)

apa, nanit :)

Xxxxx

De bon humor :)

Disfrutant...he tingut un d'aquells dies en els que sents que pertanys a la musica. Que aquesta et posseeix i no pots fer res mes que deixar que et posseeixi...i paqueteman al mando d'una produccio que jo crec que arribara a ser hasta bona i tot. I mira que he rajao por esa boquita...mira no se...amb els anys he comprovat que un cop estas involved en una produccio al final, pel roce i les repeticions, t'acaba agradant...sempre es aixi.

I son les 7.30pm i ja he sopat (menjar eco-sano...deu meu) com ens estem tornant Cortes...i tinc el dinar de dema al foc...es que estic feta una housekeeper de tres pares de collons jajaj!

I disfrutant de plaers com cuinar...bona musica...tranquilitat...poc fred ;)

En fi...che la vita e bella :)

L.xxxxxxxxxxxx

Senzill...

A vegades quan tenim les coses facils se'ns fot al cap que no poden ser bones, perque son facils. Quan ens passem la vida essent uns pringats que ens hem de guanyar qualsevol cosa amb esforc, paciencia i sort.

Hauriem de tenir una assignatura de petits on ens ensenyessin a encaixar les diferents coses que ens passaran a la vida. Se que es impossible, perque cadascu es un mon i es imprevisible saber que passara...pero segur que en aquesta assignatura ens ensenyarien a deixar-nos anar i rebre sense cap sospita allo que sen's oferis de manera espontanea i facil. I ens ensenyarien que la felicitat a vegades radica en la sensilleza. Que no cal que tot sigui una peli hollywodiense.

El cap a vegades es complicat eh!

Apa, nanit bonics :)

Xxxx

Esa gran profesion llamada cantante...

Ens deu faltar algun gen o algo pitjor a tots els xiflats que ens hem decidit fer del cant la nostra professio.

Bueno...el que som es drogaadictes de la sensacio que cantar produeix. Avui en una masterclass el profe a dit que li encantava donar classe a joves cantants perque es quan realment veu com comencem a descobrir el plaer que controlar el cant ens dona. El cantar es un plaer fisic que te molt de sexual i de egocentrisme. Pero tambe es un acte exhivisionista on el public juga un paper quasi tant important com el nostre propi ego.

I aqui es on ens maten...En quan ens toquen el ego-artistic ens posem a la defensiva, ens enfadem, ens rallem, ens deprimim, ens desinflem...i a vegades ens perdem el millor de la vida: Aprendre.

I aixo es el que em fa mes rabia...

Bua...estic per tancar els ulls i fins dema...jajaj! masses hores de cant magistral...life, get back to me!!

Apa...nanit xxxxxx

Avui va d'arrels...

Tots tenim arrels. Quan un decideix tenir arrels desarrelades tot es fa mes dificil. La soledat no es dolenta. A mi m'agrada. Es dolent voler ser on no ets, sometimes. Es dolent pensar que quan Sabina diu "los amores que matan nunca mueren" te rao.

Quan no pots dormir perque fa fred...perque el gel no nomes es a fora.

M'anyoro de tot i de tots. I mes igual dir-ho. Perque dema tornare a sortir i tornare a somriure, a apendre, a divertir-me i a viure. Pero aixo no treu que se que les meves arrels estan desarrelades.

Pero soc felic perque tinc la sort d'haver triat desarrelar-me, i perque se a on i amb qui encara estan les marques de les meves arrels.

La vida mai em deixa de sorprendre i m'encanta :)

Bona nit xxxxxx

Aixo no pot ser bo...

I es que en ma vida havia conviscut amb tant de fred, neu, boira...en fi es com si m'hagues instal.lat al puto pol nord i jo sense saber-ho! :S

El fred t'empana...no m'extranya que la gent d'aquests paisos de per aqui dalt estiguin tots emparrats...es que la sang es densifica del fred i no corre be... jejej! Corte's theories ;)

Podria fer un mail d'indignacio...pero per una vegada deixare les queixes...que es congelin i destrueixin...intentare treure lo bo que pot aportar el fred...poc, pero vaja...algo...

Us explicare un conte, hi havia una vegada una nena que es va comprar unes botes d'aigua i estava boja de contenta perque feia poc que havia marxat a viure a un lloc on hi plovia molt i tambe hi nevava...un bon dia es va despertar i al mirar per la finestra va descobrir que tot era cobert d'un blanc precios. Ni corta ni perezosa va correr cap a les noves catiusques i li falta temps per a calcar-les...quan de cop...Oh My God!!!! son dos peus esquerres!!!!! que...como sus quedeu?! muertas no?! jjaja!

La nena, que es comenta, que te el cap de formigo, decidi que no volia que cap de les botes es fes malbe o sigui que con dos cojones es va fotre les catiusques i va sortir de casa ready per a un dia de 12h de feina :S

Els resultats no van ser catastrofics...pero ara tothom es pensa que no hi toca...

Es un conte eh! apa...

La dos pies izquierdos se despide....

Muaaaaaaaaaaas!!

Facebook si o facebook no...

Ultimament se n'ha parlat molt d'aixo...avui justament he tingut tres incidents relacionats amb facebook que m'han fet reflexionar lo suficient com per a escriure aqui.

El primer:
Una persona que creia amiga i sincera em menteix en una questio la mar de vanal i descobreixo atraves d'unes fotografies de facebook que em va mentir miserablement. Mentida sense sentit i sense puta picardia...se pilla antes a un cojo que a un mentiroso i mes si el mentider no esta a l'aguait que sera inmortalitzat pel Deu facebook, pels segles dels segles, amen.

El segon:
La meva amiga Rachel m'explica que s'ha donat de baixa del facebook perque no podia suportar haver de veure com una persona (per la qual ella sent algo mes que amistat) refa la seva vida a lo grande amb status la mar de romanticons, fotos mes que explicites i regals picantons per acabar-ho d'animar tot. Jo se (per experiencia) que el facebook pot ser un aparador d'exs on el sadomasoquista que duem a dins sacia els seus desitjos d'autodustruccio massiva.

El tercer:
Un status innocent on hi deia "Gent,ghent,gand...FRED" ha destapat una pluja de comentaris sobre el meu suposat affaire amb un tal Fred que viu a Gent... Deu nido no?! Despres de deixar clar que fred significa cold la cosa s'ha refredat (mai millor dit) i els comentaris han parat d'arribar.

En un sol dia ha passat tot i aixo...vaja ha passat mes...pero aixo es el destacat...quin mon aquest no?! jo nomes vull que el facebook m'apropi a la gent que estimo i es lluny. Costa tant d'entendre?
A veure si entre tots comencem a utilitzar els estris utils comme il feut...

Desde Gent passant fred (poder per manca de Fred jejej) us envio un petonarro!
Nanit ;)
L.xxxxxxxxxxxxx

Back...

Torno a ser aqui. Entre aquestes quatre parets gelades i desangelades. Torno a ser jo i jo sola. Torno a assaborir la dolcesa de la independencia i l'amargor de l'anyor.
Torno amb il.lusions renovades. Torno amb pors i angoixes cap a un futur incert. Torno amb uns kilets de mes perque el menjar de la mamma es "lo mejo" i crea adiccio.
Torno a estar embolcallada amb tota la roba d'abric que tinc a ma. Torno a ser jo. Sense haver deixat mai de ser jo. Soc la Laia del 2009!
Bon any i que l'alegria, la creativitat, l'amistat, l'amor, la feina, els diners, el catxondeo i la musica omplin cadascun dels dies de la vostra vida ;)

L.xxxxxxx