Punts de vista

 

Un dia em llevo i em sento com matusalmem, molts d'altres, la majoria, em crec ninyata....rollo no hi ha edats; Nivell d'il.lusio: mil, nivell de motivacio: mil, nivell d'energia: mil...vamos!

Llabors el pes de la realitat, la llosa de la societat se't llença a sobre...i dius...mmm...que no fa 20 anys dels 80's?! comor!? Que fa vint anys erem al 2003?! WTF!!!

M'he comprat un roll-on anti bosses al ulls ajjaja! tinc un master de com tirar els diners a la basura jajaja També m'he fet banys de Henna al cabell, per no assumir que em tenyeixo, sino que faig un tractament nutritiu pel brillo i tal i qual...clar... Prenc spirulina cada mati com si la meva vida hi depengues...la veritat? no en tinc ni puta idea de si fonciona, pero el sol fet de pensar que un dia no l'he pres i que podria arribar de cop...boom! transformada en matusalem itself for ever and ever!!

Vaig vestida com si tingues 28 anys...perque al meu cap no veig en quin moment ja no els tinc. Escolto els podcasts dels joves i en un 98% em sento completament conectada a ells. Evidentment hi ha coses generacionals que penso...virgencita que bé haver crescut rodejada de casettes i de teles on t'havies d'aixecar per a canviar els 4 canals que existien.

I al mateix temps...penso molt en el que he fet...rollo he viscut com mil vides dins d'una. El fet d'haver viscut en paisos diferents i d'haver conegut tantissima gent de tants llocs i horitzons a vegades fa com a vertigen...penso...quina part d'aquella Laia conservo?

Sento una canço i em propulsa directament dins d'un vago de la district line, diumenge 7.30h rodejada d'anglesets borratxos que tornen després d'una bona festassa...Jo, amb cara de son, pero amb aquell somriure dels que es lleven ven d'hora ven d'hora i encara tenen tot el dia per ells...

Passo al davant d'una laundry i no puc no pensar amb els milers d'hores perdudes a Gent rentant l'unic dia off...arrossegant-me de cansament i amb una montanya de partitures per apendre.

I desprès l'aventura del freelance que comença...i que m'ha dut a bellugar-me com si fos el baul de la concha Piquer per racons, raconets i recondijos...plors, mal de panxa de riure, felicitat, anyorança, plenitud, por...TOT

Ara em sento matusalem veus? jajaja Conclusio...stop thinking i fes el que et surti del papo.

Quina meravella tenir mil punts de vista!!! Per molts més que sumin i que siguin benvinguts :)

Laia

Puta lluvia

 Aqui estem, decidint si ens tirem balco avall o ens comencem a fotre el pot sencer de barbiturics amb una ampolla de whisky comprada alla cap a l'any 2010.

Fa dues setmanes que no para de ploure, m'agradaria estar exagerant, pero no... La pluja és tan desagradable. Humida, fosca, freda, molla, trista.

Aquest 2023 diguem que hi ha una lleugera baixada de feina, per no dir que hi ha ven be la meitat de curro que en altres anys. Torno a passar totes les audicions que veig por ahi. A la gran majoria dels llocs només els interssa si vius a Paris o no. Els hi sua si cantes bé, si tens experiència o si ets la més molona del grup (sabem que jo ho soc! Lol). Cantes durant 10 minuts, ho dones tot i al final...mmm on dius que vius? Bretanya...Ahhhh... Si, si saben que hi ha vida més enllà de la capital bruta atapeïda i pestosa? Si, n'hi ha!

Bueno pues eso...Als 42 anys arrosegant-me per aquets mons de Deu (bueno, Paris bàsicament) i tornant a mostrar el que sé fer; l'ùnic que sé fer...Com a Blessing i com a condemna al mateix temps.

Pos aixo...Ho deixa de ploure ho em volaré els sesus.

Bye

En serio?

 

Ja fa uns anys que com a bona psicòtica obsessiva m'agrada apuntar-me tot tipus de recomanacions literàries, ja sigui perquè les veig a instagram o perquè algú les ha recomanat a un dels mil podcasts que escolto diariament.

És aixi que vaig apuntar ràpidament el llibre "Les calces al sol" ja que em va aparèixer   per activa i per passiva tant per la radio com per totes les instagramers molones catalanetes que segueixo... inclús me'l van recomanar amigues meves que l'havien llegit. 

Resulta que aquest mateix llibre ho ha petat a la fira del llibre català ara no fa ni deu dies. Fins aquí tota la info que jo tenia, que és moltíssima amb tot el bombo i platillo que se li ha donat. 

La setmana passada ma mare va i me'l porta aquí a la Bretanya Francesa ;) i dic...hombre!!! Vamos allà!

OMG, però  que és aixo?! L'escriptora és pensa que enlloc d'una novel.la està ecribint el seu diari de joveneta post-adolescent que marxa a l'estranger? Em punxen i no em surt sang...

Evidentment que un llibre com aquest ha d'existir i que probablement hi ha un tipus de públic que està encantat de llegir-lo. Però  de debò  que ho peta a la setmana del llibre català?!?! De debò  que tothom el recomana?!

No entenc res de res...Però si tenim por que el català mori com a llengüa hauríem de fer-nos-ho mirar... 

Apa...vaig a imprimir aquest blog i qui sap....