Ara resulta que als de la generacio milenial ens diuen que per a millorar les nostres expectatives de futur laboral hauriem de fer un master.
Que dius...no som ja una generacio prou putejada? carreres universitaries, erasmus, quatre idiomes com a minim, practiques no remunerades, hores extres sense cobrar, immolacio per una causa comuna. I ara ens diuen: ui, es que no n'hi ha prou encara. Au va, un petit esforç de res....hipotecat per pagar un master i ni dormis, ni visquis...fotet a estudiar passats els quaranta tacos...fes TFC sense ni saber com va el nou words 11 ni com s'han d'entregar les bibliografies ni na de na.
Poder d'aqui a 5 anys ens vindran ab el cuento...no mujer, el que has de fer ara es un doctorat! aixo si que proporcionara un futur laboral del copon.
I d'aqui deu anys et diran que t'has de preparar una càtedra de no se que amb pepinillos que només costa uns 50000 euros, pero que aixo si que si...la definitiva! el teu futur laboral pa'rriba como la Esteban!
I mentrestant passen uns quinze anys a la motxilla: una carrera, erasmus, quatre idiomes, master, doctorat i càtedra . Demacracio facial, cardiopatia, ansietat, insomni, precarietat i cutis de merda, aixo es el que ens ha quedat.
Les expectatives de fututr laboral, son i seran com sempre han sigut per una classe benestant que ni han fotut un master ni parlen res mes que castella a molt estirar. Hi es que no ens enganyem per molt que paguis i estudiis ningu et treurà del teu passat de classe treballadora/explotada.
Ja n'hi ha prou d'enganyar els fills de la classe obrera que hem arribat a classe mitjana. Estamos de prestao i ara que van mal dades tornarem allà on pertanyem.
La perversio del capitalisme, treure els calers als que menys tenen prometent-los que allo els farà rics.
Venga, que vagi be ;)
