martes, 10 de noviembre de 2020

L'art de viure o viure amb arte ;)

 Per peticio popular posaré la laieta la tronera depressiva sota el llit i explicaré unes quantes anecdotes d'aquests anys passats...Si, si m'han passat coses per riure...algunes mitiques! Laiadas en toda regla!!

Comencem! Redoble de tambores........Per mi, una de les millors anecdotes EVER, la millor cara de te das cuen que dec haver fet mai a la meva llarga vida; m'explico. Concert a Paris 21h agafo tren al mati, pillo hotelet (molt be de preu i monissim) arribo cap al migdia i deixo trastos al hotelet i surto a dinar; menu guarro de japo, plaer conegut, rapid pim pam. Al tornar a l'hotel penso...aquesta nit arribaré molt tard perque em ve de gust quedar-me al cocktail, saps que?!, preguntaré si hi ha un code per la porta o si hi ha un porter de nit. Fins aqui un sin faltas...I ara ve quan el maten!! Li explico al conserge que a la nit arribaré tard de la feina i el tio fa cara com de no entendre res....pero, madame...mira a dreta, a esquerra, baixa el volum de la veu...l'habitacio que ha llogat es només per unes hores. WTF perdonaaaaa???? El tio intenta explicar-me amb una vergonya d'adolescent que la gent utilitza la web aquesta per llogar habitacions unes hores per poder descansar o per poder veure's amb gent discretament...i em torna a mirar raro...jo tinc els ulls tant oberts que dec semblar la olivia de popeye!!! Total que acabo pagan un paston per completar el que val una puta nit a l'hotel i a mes flipada de la vida que me quedo. Total, que el que vaig cobrar pel concert m'ho vaig gastar entre el japo, i l'habitacio. Ole tu, aplausos!!

Continuo fent memoria....

No hay comentarios: