Soy la reina del pop

 Nit d'insomni, com qualsevol de les nits on he d'agafar un tren o un avió....Sona el despertador a les 5.10am , dutxa i esmorzar en una esgarrapada. Entrar al tren com un zombie calçar-me l'antifaç i intentar dormir...sense èxit.

Arribar a Paris i caminar deu km abans d'arribar al metro. El cap m'explota i tinc la sensació d'anar cap a casa després d'haver treballat tot el dia....i encara no hem començat!!!!

Arribo... després d'una hora de metros, puta Paris, ja ho he dit?! Només entrar per la porta em diuen que hi ha un tall d'aigua i que no es poden utilitzar els wc....camara oculta digame?! Jo evidentment m'estava pixant i portava reglazo nivell catarates del Niàgara. Em dic...Laia el primer és el primer i corro al catering a robar croissant i a intentar fer-me un cafè...putes màquines modernes...dues hores barallant-me...i que no... Em dic...bueno vesteix-te maquillat i després toilette i cafè. 

Em foto una chapa i pintura que ni al bricomania amigas! I evidentment m'hi passo dues hores...o sigui que al sortir negociïo anar a un WC a un altre studio que està al carrer del costat (surto vestida de pepa i pintada com una hurraca amb sabates de taló que ja m'estàn matant els peus i això que no hem ni començat). No coffe for me...el cap em petarà...com que estic d'un humor de gossos...un company tenor aconsegeuix al últim segon de descompte que la màquina foncioni! I em fa un cafè...que me'l foto a st.hilari pregant que em fagi un efecte miraculós (spoiler...no ho farà).

Comença el shooting foto....vaig sense ulleres i no m'he posat lentilles... sóc catalana i passo de gastar un parell de lentilles per estar dreta i somriure... també ho sé fer si veig borrós jajaja! Total que comença a col·locar-nos... només perdem 1h...mal de peus...ganes de tirar-me pets... rampes...un cop col·locats vinga flaixos!

No m'he tornat epilèptica perquè déu no ha volgut....els ulls se'm fotien a plorar... déu meu la angoixa de no poder perpadejar...ai deu! He tingut una revelació: Ja no podré ser model de catàleg...jo que encara tenia alguna esperança...que va...qui vol una model que no es capaç de mirar 30seg l'objectiu sense plorar i posar cara de retardada!? Ningú... està clar.

Llavors hem dinat i a la tarda amb aquella son que t'atravessa l'ànima Sant tornem-hi.... aquest cop en petits grups i després en quartet...que dius si hem de ser natros quatre els més guapos i fotogènics apaga i vamonos! Però vaja es que per sort el que hem de fer bé és cantar...i no ser MR no parpadeo.com

He sortit i he vingut al l'aeroport... perquè com que el dia no ha estat prou llarg ara me'n vaig a currar a Barcelona...

Ja no tinc 20 anys....no m'aguanto els pets (literal) i encara tinc mal de cap i vaig pintada com un picachu....en fi...desitgeu-me que ronqui tot el vol i demà serà un altre dia.

Petonets!!!!!

Mami chuli

 Quan ja creiem que ho haviem fet tot, va i ta filla et diu:" mama anem a un Hip hop battle?! el meu profe hi participa! I mira a por todas! Montem una missio tren-metro-pic nic per anar a passar el diumenge a Rennes, i cap allà que marxem.

Ja ven d'hora abans de sortir ma filla em diu..;"on vas aixi?" Lol Jo m'havia posat un vestit hoodie amb caputxa (jo considero que em queda molt bé i és molon) i em diu "que vas a fer un footing?" En fi...body shaming de tu propia hija...cria cuervos! Total que acabo amb uns shorts de pija i un jersei pijo vestida de senyora (que és el que soc tot i no sentir-me'n).

Plou i fot vent...un dia perfecte per anar amb mitges...mmm cames molles, ole tu Cortés! Pic nic al tren...un luxe sense precedents...

Arribem a un poliesportiu, hi ha una cua del copon; Que passa que les hi hop battles son lo que se lleva ahora i jo ara que me n'entero?? Ens registren (com si volguessim atentar contra la dansa jajaj) i em foten la bossa de patates que enstava a mitges i que no ens hem acabat. La meva bossa de patates de marca pija bonissimes!!! ja m'han fotut de mala llet, fent cua sota la pluja i que em robin el menjar!

 Entrem i hi ha com dos rings i cadires i bancs al voltant...un deu mulato surt amb un micro i diu no se que...jo no entenc res pero esta bonissim jajaja! la Luna s'asseu per terra per estar a primera linea...jo em nego, amb mitges i vestida de seyora no em fotre a terra sobre una moqueta pudenta! Llabors sento les normes, diu que ballaran durant una hora! hola?! una hora?! ro lla zooooo! ajjaaj es va fer llarg nens. Excepte els que tenien nivelazo i llabors flipaves, pero molta llana...

Un cop la primera fase acabada les semifinals ; van canviar el setting es va quedar un sol ring i tots estavem molt més a prop. nivelazo i primers planols del buenorro presentador que era igualet que el novio pijo angles de la Emily in Paris...ahi lo dejo.

Final Espanya-Portugal. Ai deu meu!! Vem guanyar...només hagues faltat que els portuguesos ens passesin la mà per la cara, aixo mai!

Sortir pensant que deu nido, fins i tot m'he fet fans. Pluja contra les mitges...metro i Mcdonalds. Trens amb retrassos i arribada a casa amb la sensacio de ser la mare mes molongui de la capa de la terra. Jajajaj, seguir el presentador a l'instagram i tancar la llum.

Fins aviat!

La Folle de l'écluse (La boja de la resclosa)

 

Vivim a la mercé de les marees. Com a bona Mediterrània no crec que m'hi faci mai a aixo d'haver de mirar si la lluna fa pujar l'aigua o no per saber si podem passar la riva o no...vivim al medievo?! dios santo.

Bueno, jo que soc molt soferta i oraganitzada m'he imprés els horaris de les rescloses (he hagut de mirar com es deia, evidentment MAI havia necessitat parlar de les putes écloses en català). Ahir vem arribar 15 min abans de l'hora prevista per a poder creuar i tachan! la puta resclosa ja estava oberta...em va pujar una rabia mortal...perque clar...no es cap capritxo si no podem creuar vol dir que hem de fer tota la volta al port fins a arribar davant de casa pero de l'altra riva...20 min a peu i amb un trombo a l'ombro :'( Pa'verse matao Paco!

Donc ja em veus a mi carregant el puto trombo i renegant cada dos passos..la meva pobra filla que ja no sap com no passar vergonya amb una mare boja que no para de dir tacos en català a tort i a dret mentre els putus gabatxos ens miren.

Jo dale que te pego...."pues els trucaré als del port, la mare que els va parir que no respecten res! se van a enterar els penso posar a baixar d'un burro"....i bla bla i bli bli....

Vaig arribar suant com una truja morta i amb els ombros d'estrossats. Encara amb la rabia pujada ni corta ni perezosa vaig trucar a la capitaneria del port de Vannes. No hay nadie. Pues au, mail al tanto. Correcte pero amb mala llet i contundent. Sortim i anem cap a la resclosa again perque als horaris diu que a les 19.30h obren. 

19h45 aqui no hi ha ni el teto...fa fred...esta nuvol...tenim gana...cansament...m'agafa la rabia again...trone-m'hi: ,tacos...trombo a l'esquena...Luna anem! venga andando...tornar a fer el cami del calvari a l'inversa. Quan de cop...una llanxa passa...what?! és la de la capitaneria que obra les rescloses?! what? son les putes 20h!!!!

Arribem a la següent resclosa que és just a mig cami entre el port i casa nostra; la noia està posant la pasarel.la a lloc...la Luna em diu...que?! no se't sent ara mama! No anaves a cagar-te en tot? ara no et caguis Jajajajajaja! Total que apreto el culete i vaig a dir-li:

- Que no van bé les altres rescloses? no estaven operatives ni a les 17.45 (havia de tancar a les 18h) ni ara a les 19.30h I em diu...ui aquests horaris son del primer pont...després s'ha d'afegir 15min o 30min de més per cada resclosa fins al port OMG Ok que li dic..;pues vaya...

I quan ja estavem creuant la noia diu "Es que a la web no queda clar...hi ha una dona que ens ha escrit un mail avui també perque no entenia els horaris" Lol i lol 

La Luna quasi es pixa de riure..i jo "callate" jjajajja 

Em marxat en modo lloques i apa..hem arribat a misses dites...sempre corrent,cansades, suades i locas.

L'edemà em va respondre el mail. Molt maca la noia :)

En fi...Ara no només hem d'estar pendents de la puta lluna i la marea...hem de fer numeros i arrels quadrades, posar una espelma a la virgen i corre per a que la puta resclosa no ens deixi a la riva equivocada.

He d'anar a treballar JA...és urgent.

Petons :)))

Obsessions

 Escoltar Guitarrica de Lafuente com qui descobreix una pedra preciosa. Podcast sense parar:

- Radio Noia

- Deforme semanal

- Estirando el chicle

- Que no surti d'aqui

- The C word

- Astro season

- Amiga date cuenta

- La script

- La turra

-Ciberlocutorio

- La pija i la quinqui

- Voste primer

- Via lliure

- El suplement

De fe hauria de formular-ho diferent, quin podcast no escolto?! de debo tinc tant poca vida?! wtf...

He descobert una cosa que t'envien per mail cada setmana una mena de newsletter on hi ha tot el que els passa pel cap a gent random...es diu substack i es com llegir una columna de la superpop cada setmana o del suplement del Pais dels diumenges...trobar els paral.lelismes de boomer m'ajuda a saber que coi és.

L'ultima obsessio, que a mes a mes s'ha convertit en petita locura, mirar TOTS els "Love is blind" tots vull dir tots! Usa, UK,Germany,Japan,Swedish,Argentina,Brasil,Mexico,Habibi,France (crec que estan tots)...també es veritat que es poden mirar mentres fas el dinar, plegues roba...pero és una locura total...crec que faré un TFC de les diferencies antropologiques entre uns països i els altres...no rigueu perque en realitat antropologicament es una volada de cervell!

Devorar llibres de les autores franceses que recomanen els podcasts catalans o espanyols...evidentment llegint-les en francés. Françoise Sagan, Delphine De Vigan, Virgine Depentes, Leïla Slimani, Simone de Beauvoir...

Cuinar cada dia deu mil hores i menjar el resultat en una mil.lessima de segon....deixant restes per netejar on emplearé deu mil hores més per a deixar-ho tot net :s

Cantar sense perdre la cordura i sense voler tampoc petar-me la gola, intentant no plorar per tot allo que he de memoritzar i que no s'em quedarà al cap (enlloc d'aixo recordaré tots els noms dels paricipants de Love is blind per països), ole jo.

Posant unas velitas a la virgen de la paciencia (metaforicament) per a que la meva filla pre-adolescent arribi ella soleta a organitzar-se i a ser responsable dels seus actes....Jo prou feina tinc als 44...que cony espero d'ella? en fi...

Aixi estem....Bastant fatal pero podria ser molt pitjor.

See you soon ;)

Laia

Carai que vistas....

 

Quatre anys que venim a passar una setmana a la neu. Jo no esquio...jo prenc el sol, bado, llegeixo...estic autista tranquil·la i estudio partitures amb vistes del copon. Quatre anys aguantant els precs per a que pugi a la cima a veure les visites! Una mica més i em quedo tiesa per les putes vistes jajaajaj!

Com que sóc una floja, i que no volia sentir per cinquè any consecutiu els precs pesadets, ahir vaig dir venga agafaré el puto telecadira/teleski i ......arriba como la Esteban!

Suposo que dec ser del reducte de gent que no en te ni idea del que és pujar a les màquines infernals aquestes...la meva família és de secano i de classe mitjana obrera on anar a esquiar era mes aviat ciència ficció ; total que jo hi vaig anar com aquell que es tira al toros al San Fermín...sense tenir-ne ni papa però amb una inconsciència quasi infantil.

Per pujar ja estava estressada... però ei...tot bé...un cop la barrera abaixada em vaig agafar tant fort que quasi em foto un esquinç al canyell jajaja! Quan ja començava a estar mes zen, tot i el flipe de veure un precipici del copon sota els peus i tu alla penjat com un fuet en una mini vagoneta... confiança zero. Però ja en un moment on vaig pensar...bueno...no n'hi havia per tant! El Chris em posa en alerta... atenció per baixar hi ha una tècnica bla bla....ja començo a paniquear ..pujen la barrera...quasi em faig caca a sobre...deu meu...stress...ens apropem al lloc on hem de baixar.

La puta vagoneta no frena i segueix a una velocitat que jo jutjo exagerada, el Chris diu "aqui s'ha de saltar... però com que tu no duus esquís igual és millor baixar per la sorra"...jo tinc un cruce de cables...miro per terra veig sorra i penso...ah... deu ser aquí i em tiro.

Em tiro com un cagallo que cau...con todo su peso....pluf! Jo diria que hi havia almenys 1.50m encara per arribar al terra...m'estampo com una crep per terra patèticament...penso en aixecar el cap però en el mateix moment vaig veure la puta vagoneta passant a 1cm del meu crani...oh mama!!! Faig la croqueta per aixecar-me i sortir del alcance de la puta maquinària i veig a dos paios del telesilla que vénen corrent i cridant "senyora no se tire" ajajajja ! Que dius.....Ara veniu? Quan ja m'he desquarterat per terra?! 

Una vista.....ui si.... gairebé la mateixa que al peu del telesilla però amb el cos dolorit....jajaj i el cafè més car i menys bo a un bar on només hi havia gent que si sap pujar a les maquinotes aquestes.

Al baixar em van parar la vagoneta al arribar...el paio estava mig pixat de riure i em va ajudar con si fos una vella de 80 anys...es devien haver trucar amb els dalt " atenció la lerda que es tira a lo kamikaze està arribant... parin màquines!!" 

Crec que ja he vist les vistes pa ti pa siempre. Que boniques les vacances a la neu jaajja!

Cacophonie

Bon any nou a totis!! Que el 2025 ens sigui lleu amigues. Jo començo on fire...

Tinc la gran sort d'haver participat en un projecte secret (igual ara ja s'haurà publicat però bueno) que tindrà lloc a Notre Dame de Paris. Quin glamour direu...si si...fins que la merda ens puja al coll jajaja!

Petit studio de banlieue parisina a prop del lloc d'assaig barato i prou decent...fins que el wc s'embossa i passes 24h sentint la pudor de la teva pròpia merda i buscant sense parar "como desatadcar el wc" al Google. Passes una nit de merda jajajaja (massa fàcil la brometa) i al matí vas al super a comprar el desatascador més car i químic que trobes. I després de deixar el liquid unes deu hores (tot i que les instruccions deien 1h) i tirar la cadena convençuda que al haver pagat i haver fet pas a pas el que tocava tornaria a ser la princeseta de la banlieu amb un lavabo impolut.

Dons NO! tres dies fent el pino puente per recuperar la puta dignitat wateril i ni con esas. El propietari es va fer el longuis i va enviar algu el dia que ja marxava (hola que tal?).

Total que he començat el 2025 fent caca dins d'una bossa de basura (I know...la imatge encara em desperta a mitja nit) i sentint oloreta a caquita...

Ei! d'aqui només podem anar amunt ;)

Petonets!!