Ja fa uns anys que com a bona psicòtica obsessiva m'agrada apuntar-me tot tipus de recomanacions literàries, ja sigui perquè les veig a instagram o perquè algú les ha recomanat a un dels mil podcasts que escolto diariament.
És aixi que vaig apuntar ràpidament el llibre "Les calces al sol" ja que em va aparèixer per activa i per passiva tant per la radio com per totes les instagramers molones catalanetes que segueixo... inclús me'l van recomanar amigues meves que l'havien llegit.
Resulta que aquest mateix llibre ho ha petat a la fira del llibre català ara no fa ni deu dies. Fins aquí tota la info que jo tenia, que és moltíssima amb tot el bombo i platillo que se li ha donat.
La setmana passada ma mare va i me'l porta aquí a la Bretanya Francesa ;) i dic...hombre!!! Vamos allà!
OMG, però que és aixo?! L'escriptora és pensa que enlloc d'una novel.la està ecribint el seu diari de joveneta post-adolescent que marxa a l'estranger? Em punxen i no em surt sang...
Evidentment que un llibre com aquest ha d'existir i que probablement hi ha un tipus de públic que està encantat de llegir-lo. Però de debò que ho peta a la setmana del llibre català?!?! De debò que tothom el recomana?!
No entenc res de res...Però si tenim por que el català mori com a llengüa hauríem de fer-nos-ho mirar...
Apa...vaig a imprimir aquest blog i qui sap....
