I es que ho creieu o no la lluna ens afecta molt mes del que ens pensem. M'explico, ja fa anys que noto que quan la lluna creix jo creixo amb ella i quan la lluna es plena jo tambe em sento plena; en canvi quan la lluna esta decreixent jo em deprimeixo (o estic mes down). Son xorrades, si, pero va a ser que ho tinc comprobadissim!
Veig que estan decaient els anims de llegir el meu blog..mmm! haure de comencar a penjar propaganda pujadeta de to, o potser em comencare a inventar historietes picants, jejejj! aixo seria guai. Tambe podria demanar ajuda a un col.lega que molts coneixeu, que al ser igual que el del tomate igual em passa uns quants gossips i em converteixo en la reportera del corazon de los blogs. Uf, ja se d'algu que en quan llegeixi aixo em mata fijo!
Pues res...a mirar la lluna aquesta nit; i els que pogueu, gaudiu del vostre costat salvatge ;)
Bona nit i tapat!!!
Petons enllunats...
1 comentario:
Això ens passa a tots els càncer!!! en serio!! A mi també em passa, la lluna ens influeix. Ehhh!! que jo et llegeixo cada dia!!!crec que m'acabo d'establir com la teva primera fan. No decaiguis... Besitos carinyo.
Publicar un comentario