La tardor...

Doncs si...la tardor ja fa dies que es aqui...i a tot arreu. Avui m'he adonat que no podem fugir del passat. El molt cabro sempre ens troba. I aixo m'ho dic per mentalitzar-me que he d'apendre a viure amb tot el que he fet, i que escurrir el bulto no entra en els meus plans de futur...aixi mai es pot ser felic.

He parlat amb algu especial aquesta tarde...bueno mes d'una persona especial (veieu...soc una tia amb sort!), algu que comenca una nova vida. Algu a qui tot li anira molt be, perque s'ho mereix. I em fa molta pena no poder ser amb ella per compartir-ho...pero bueno d'alguna manera sere alla jo tambe.

Jo tambe necessito una injeccio (com la crisis...) pero no de calers (que tambe...uf no parlarem de peles :S ) d'activitat...o em tornare boja! Ja he comencat a fer coses que no m'agraden..coses insanes d'obsessiva chunga...yo no quiero ser asi! en fi...

Dema ja es l'ultim dia d'ociositat...after that I'll be back :)

Per aquells que em llegiu, ni estic trista, ni depre ni boja (encara jajaj) es simplement que necessito comencar el curs. Pero estic molt be de debo.

Petoooooooooooooooooooons!!!