Odis...grans i terribles odis que passen pel meu cap sense parar...que em recorren les venes...que em cremen per dins com un foc...
M'he de replantejar la manera de viure la vida...aixi no es pot estar.
Endinsada en la vie parisienne...nomes veig opera...opera...pallassades...palles mentals...merda i mes merda...aixo es la meva vida...d'aqui fins a final del mes que ve...en fi...millor tenir aixo que res no?!
Uf...em deprimeixo a mi mateixa nomes de llergir-me...crec que deixare d'escriure fins que vegi les coses mes positives...otherwise nomes faig que revolcar-me en la meva propia miseria...i no mola...ni fa gracia ni res de res.
Petonets! Laia.
1 comentario:
El que necessitis ja saps, estic aqui. un besito i ànims, que tu vals molt, que ningú ni res et fagi pensar el contrari
Publicar un comentario