Quatre anys que venim a passar una setmana a la neu. Jo no esquio...jo prenc el sol, bado, llegeixo...estic autista tranquil·la i estudio partitures amb vistes del copon. Quatre anys aguantant els precs per a que pugi a la cima a veure les visites! Una mica més i em quedo tiesa per les putes vistes jajaajaj!
Com que sóc una floja, i que no volia sentir per cinquè any consecutiu els precs pesadets, ahir vaig dir venga agafaré el puto telecadira/teleski i ......arriba como la Esteban!
Suposo que dec ser del reducte de gent que no en te ni idea del que és pujar a les màquines infernals aquestes...la meva família és de secano i de classe mitjana obrera on anar a esquiar era mes aviat ciència ficció ; total que jo hi vaig anar com aquell que es tira al toros al San Fermín...sense tenir-ne ni papa però amb una inconsciència quasi infantil.
Per pujar ja estava estressada... però ei...tot bé...un cop la barrera abaixada em vaig agafar tant fort que quasi em foto un esquinç al canyell jajaja! Quan ja començava a estar mes zen, tot i el flipe de veure un precipici del copon sota els peus i tu alla penjat com un fuet en una mini vagoneta... confiança zero. Però ja en un moment on vaig pensar...bueno...no n'hi havia per tant! El Chris em posa en alerta... atenció per baixar hi ha una tècnica bla bla....ja començo a paniquear ..pujen la barrera...quasi em faig caca a sobre...deu meu...stress...ens apropem al lloc on hem de baixar.
La puta vagoneta no frena i segueix a una velocitat que jo jutjo exagerada, el Chris diu "aqui s'ha de saltar... però com que tu no duus esquís igual és millor baixar per la sorra"...jo tinc un cruce de cables...miro per terra veig sorra i penso...ah... deu ser aquí i em tiro.
Em tiro com un cagallo que cau...con todo su peso....pluf! Jo diria que hi havia almenys 1.50m encara per arribar al terra...m'estampo com una crep per terra patèticament...penso en aixecar el cap però en el mateix moment vaig veure la puta vagoneta passant a 1cm del meu crani...oh mama!!! Faig la croqueta per aixecar-me i sortir del alcance de la puta maquinària i veig a dos paios del telesilla que vénen corrent i cridant "senyora no se tire" ajajajja ! Que dius.....Ara veniu? Quan ja m'he desquarterat per terra?!
Una vista.....ui si.... gairebé la mateixa que al peu del telesilla però amb el cos dolorit....jajaj i el cafè més car i menys bo a un bar on només hi havia gent que si sap pujar a les maquinotes aquestes.
Al baixar em van parar la vagoneta al arribar...el paio estava mig pixat de riure i em va ajudar con si fos una vella de 80 anys...es devien haver trucar amb els dalt " atenció la lerda que es tira a lo kamikaze està arribant... parin màquines!!"
Crec que ja he vist les vistes pa ti pa siempre. Que boniques les vacances a la neu jaajja!
No hay comentarios:
Publicar un comentario