Aqui estem, decidint si ens tirem balco avall o ens comencem a fotre el pot sencer de barbiturics amb una ampolla de whisky comprada alla cap a l'any 2010.
Fa dues setmanes que no para de ploure, m'agradaria estar exagerant, pero no... La pluja és tan desagradable. Humida, fosca, freda, molla, trista.
Aquest 2023 diguem que hi ha una lleugera baixada de feina, per no dir que hi ha ven be la meitat de curro que en altres anys. Torno a passar totes les audicions que veig por ahi. A la gran majoria dels llocs només els interssa si vius a Paris o no. Els hi sua si cantes bé, si tens experiència o si ets la més molona del grup (sabem que jo ho soc! Lol). Cantes durant 10 minuts, ho dones tot i al final...mmm on dius que vius? Bretanya...Ahhhh... Si, si saben que hi ha vida més enllà de la capital bruta atapeïda i pestosa? Si, n'hi ha!
Bueno pues eso...Als 42 anys arrosegant-me per aquets mons de Deu (bueno, Paris bàsicament) i tornant a mostrar el que sé fer; l'ùnic que sé fer...Com a Blessing i com a condemna al mateix temps.
Pos aixo...Ho deixa de ploure ho em volaré els sesus.
Bye
No hay comentarios:
Publicar un comentario