Mercurio retrogrado

 

Es una virtual marcha atras. Como te quedas??? Jo preocupada pensant que estava caient al pou de la depressio de la crisis dels passats quaranta i resulta que mercurio retrogrado!

Es una manera com un altre de dir que els humans som lerdos i ensopeguem una i una altre vegada amb la mateixa pedra. Fem peneta...

Jo, Laia Cortés feia igual quatre anys...poder menys, ja sabeu que amb la pandemia es com si haguessim entrat tots al cotxe del regreso al futuro i ja no sabessim res de res, les nostres referències espacio-temporales estàn completament fucked up. Bueno, al lio... feia molt que no m'havia fotut al ruedo de les audicions. A mi m'agrada anar sempre a lo gran...ja que vaig...que sigui memorable jajaja! billets d'anar i tornar minim 150 euros (190 aqui) hotel minim 150 euros (aqui 140) i hores de viatge almenys 5 o 6 (aqui 7). Com mes pasta em gasto i mes lluny es pitjor canto jajaja! no falla. 

Bueno...donc alla em teniu...arribo a lloc, no sense passar ja per histories varies. Resulta que el meu movil no cambiava el roaming...com que tinc mentalitat de rica europea dic wtf que cony passa...m'enervo...i dic, calla reeiniciare el telefon que aixi pillarà que ja no som a França. El telefon s'obre, ponga el pin; jo poso el pin; pin erroneo...Ay va la hostia!!! que m'he canviat de companyia (una per pobres de Somalia perquè la inflacio ens esta fent arrastrar per terra), pues va a ser que el pin està a ca meva (a 7h) i que no me'l se...trucare a...ui...no tinc movil jajaja! en fin...que una nacio en los ochenta, gracies a deu, i em vaig apendre el nom de la parada del tramvia i el nom de la plaça on hi havia l'esglesia de l'audicio. Alabada sea yo ;)

Un cop arribo a puesto, una que es molt observadora, la mitjana d'edat es rollo 27 anys...sort que tinc l'herencia de pell avia Isabel i que otra cosa no, pero mona soy. Començo a sentir vozarrones escalfant...total que me pongo de los nervios...Em toca, vaig...canto com si fos un papagayo asmatic jajaja! dura 10 minuts em diuen "Thanks for coming" i jo penso "You are welcome!" nomes m'ha costat 300 i pico d'euros un rebolcon al ego i fer-me sentir com la abuela de rainbowhigh school. Encara no m'han enviat el mail de muchas gracias pero....vaya que no. Pero todo se andara.

Ara, una cosa si que me la llevare. Una de les nenes que es presentaven em va deixar el seu telefon per  a que jo pogues trucar al meu marit (dios esta casada!)(con un senyor de 44 anys jajaj)!!i em dongues el putu pin. Pues la nena per fer conversa despres...em diu i tu on estudies???? No on vas estudiar al neolitic, on estudies?! right now !!! jajajajajajaja! Com diu la meva SaraMari, ni audicion ni conyo de la Bernarda. Que aquelles nenes es van empassar que jo era de les seves...under 30. 

Suposo que es per aixo que encara no he saltat del meu bonic balco. Per aixo i per les croquetes que estan a mig preparar. 

Apa, petons. I lluiteu pels vostres somnis, com mes us deixin escurats i trepitjats, millor.

Laia