Encara no em crec que la proxima vegada que vagi a casa no et podre abraçar. Encara puc sentir la teva veu i cada cop que surto a l'escenari penso que em pots veure i sentir.No se...suposo que el dia menys pensat m'adonare que mai mes et vore somriure i que no podre explicar-te res mes...llabors la teva absencencia se'm fara insuportable; ara, avui encara crec que et sento, que tu em sents, que hi ets.
Gracies avia, gracies per estimar-nos com ho has fet, gracies per donar-nos tot i mes, gracies per donar-nos un exemple de felicitat i simplicitat, gracies per sempre ser-hi. Sempre.
20-9-1922 / 24-2-2012
1 comentario:
Carinyo, em sap super greu...mentre tu la recordis, sempre estarà. Si necessites qualsevol cosa fes-m'ho saber, el que sigui, ja ho saps.
Molts petons i molta molta força.
Publicar un comentario