miércoles, 9 de junio de 2010

Trucant a totes les portes...

Com sempre vaja...es un sinvivir d'anar picant portes, o picant pedra?? en fi...lo mismo.
I lo tipic...de cent apostes com a molt t'en toca una...aixo si hi ha sort. Bueno...encara tinc moltes portes a les que picar, i el millor de tot es que un cop has comencat perds qualsevol inhibicio que poguessis tenir i ja t'atreveixes a tot. Hem de lluitar pel que volem i no em de deixar de creure-hi. Tot i que sigui un cami dificil i tot i que hi hagi moments de grisor.
Tambe ajuda tenir a algu al costat que et remolca i et fa veure tot el que vals.
Apa...a picar...ja siguin portes o pedres!
L.xxxxxxxxx

miércoles, 2 de junio de 2010

Aquest mon que ens ha tocat viure...


Des que m'he aficionat a veure els telenoticies i a llegir els diaris m'han agafat ganes de marxar a una illa Maoi i no tornar mai mes. Pero llabors m'he adonat que estic engantxada a internet, mes que al cafe, a la tele o a la coca...i si tingues connexio a l'illa Maoi seguiria llegint els diaris i veient els TN o sigui que no hi ha escapatoria d'aquest mon que ens ha tocat viure...almenys per mi.

Hi ha coses bones, i tant, pero jo tinc la sensacio que estem en fase "por lo que me queda en el convento..." aixo esta a punt de petar. No crec que passin ni 3 anys perque tots fotem un pet com un agla. La crisis, el canvi climatic, les guerres, l'empobriment de la poblacio i l'increment del preu de la vida...som una mica cadavers vivents.

Fa rabia pensar que ens ho currem per acabar petant com pites de barco.

En fi...com que de moment encara no hem petat...hem de seguir a les trinxeres.

Apa...espero arribar a sumar un any mes en aquest mon que ens ha tocat viure. ;)

L.xxxxx