A casa :)

Ens hem de cuidar mes...i deixar cuidar mes. A casa, nomes tres dies, pero tan agustito :)
Il viaggio tot i lo tot ha estat una super experiencia; si mes no se que no la ovlidare mai.
A vegades la vida ens tempta de collons i un per desgracia, o no, ha de saber quins limits te i que els peus li toquen a terra, no les pantufles ;) ostres...en fi no es pot dir que si a tot el que t'ofereixen...espero no lamentar-me del cami professional que crec que em conve mes...pero en aquesta vida hem de fer el que ens agrada i lluitar per tirar endevant amb aixo...en fins...ralladeta per questions de feina, pero vaja perque n'hi ha molta, i aixo amb els temps que corren ja es una bona senyal ;))
A descansarrrrrrrrrrr!!!
Apa, ja sus escriure desde Budapest :)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Un efimero para hoy...

Em dec fer gran quan nomes faig que pensar que el temps em passa volant. Visc molt intensament i de cop i volta em quedo com congelada, vegetativa dins del meu mini mon minuscul i tancat. llabors reflexiono una sola cosa...la vida es molt curta. M'adono de tot el que faig, el que he fet...anyoro no veure als que estimo i sempre ser lluny. Pero no cambio res. Em moc per impulsos passionals de rauxa vital; menys els dies en que no em moc d'on soc...i no penso...nomes veig la vida escolant-se devant meu...nomes penso en els que ja no podre veure mai mes...i penso que he de veure mes els que si que puc seguir veient.
Em faig gran i en part em sento felic...pero crec que el temps m'esta prenent allo que era meu, esta esborrant memories...la laia de sempre es difumina...es disol...es combina...es confon...es conforma...es rebel.la i en el fons es sempre la Laia.
Nomes intento aconseguir un equilibri vertader que em faci sentir plena i en pau amb el que faig i amb el que desgraciadament no faig.
Suposo que l'equilibri es comenca a aconseguir en quan ho vols i ho desitges no? doncs apa!

P.D Estic molt contenta i emocionada per la meva amiga/germana Cardona; el talent sempre guanya :)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Molt recomenable...vaig plorar a lo maria Magdalena fent el show (tot i que al llencar mig pot de crispetes ja m'havia lluit molt abans).
A Marid...a mil milions de ganes de que arribi el Chris...can't wait any longer...i of course sense internet a la casa :( muerte a todos!
Apa, un peto i neu al cine ;)
L.xxxxxxxxxxx