Com a bon cranc que soc sovint m'envaeixen els records, o simplement tornen a mi melancolies velles. I aixo que tinc una memoria de peix que fa fredor!Normalment se molt be el que vull; em veig clarament alla on vull ser i tot i que no em parteixo l'esquena lluito fins que hi arribo. No se on vaig ara. Se que el que tinc ara, se el que tenia ahir, dema...no se.
La crisis economica comenca a ser artistica i moral.
A veure si 15 dies de vacances i cultura musical em fan veure les coses mes clarament, i sobretot em motivo.
Que jo voldria viure de records pero he de viure del futur.
L.xxxxxxxxx
No hay comentarios:
Publicar un comentario