Com sempre vaja...es un sinvivir d'anar picant portes, o picant pedra?? en fi...lo mismo.I lo tipic...de cent apostes com a molt t'en toca una...aixo si hi ha sort. Bueno...encara tinc moltes portes a les que picar, i el millor de tot es que un cop has comencat perds qualsevol inhibicio que poguessis tenir i ja t'atreveixes a tot. Hem de lluitar pel que volem i no em de deixar de creure-hi. Tot i que sigui un cami dificil i tot i que hi hagi moments de grisor.
Tambe ajuda tenir a algu al costat que et remolca i et fa veure tot el que vals.
Apa...a picar...ja siguin portes o pedres!
L.xxxxxxxxx
1 comentario:
tu vales!!! tu vales!! que fort, sóc un desastre!! com jo no escric mai al bloc donc per suposat que ningú més ho fa....però tranqui, ja m'he posat al dia! petons bonica.
XXX
Publicar un comentario