Em dec fer gran quan nomes faig que pensar que el temps em passa volant. Visc molt intensament i de cop i volta em quedo com congelada, vegetativa dins del meu mini mon minuscul i tancat. llabors reflexiono una sola cosa...la vida es molt curta. M'adono de tot el que faig, el que he fet...anyoro no veure als que estimo i sempre ser lluny. Pero no cambio res. Em moc per impulsos passionals de rauxa vital; menys els dies en que no em moc d'on soc...i no penso...nomes veig la vida escolant-se devant meu...nomes penso en els que ja no podre veure mai mes...i penso que he de veure mes els que si que puc seguir veient.Em faig gran i en part em sento felic...pero crec que el temps m'esta prenent allo que era meu, esta esborrant memories...la laia de sempre es difumina...es disol...es combina...es confon...es conforma...es rebel.la i en el fons es sempre la Laia.
Nomes intento aconseguir un equilibri vertader que em faci sentir plena i en pau amb el que faig i amb el que desgraciadament no faig.
Suposo que l'equilibri es comenca a aconseguir en quan ho vols i ho desitges no? doncs apa!
P.D Estic molt contenta i emocionada per la meva amiga/germana Cardona; el talent sempre guanya :)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
No hay comentarios:
Publicar un comentario