rallada...

Avui, per no tenir, no tinc ni foto :( en fi...segueixo a Londres i suposo que si que tinc moltes ganes de tornar a Belgica i fer vida una mica mes sedentaria. Pero estic apatica, cansada, trista, rabiosa, derrotada...A vegades nosaltres mateixos som els nostres pitjors enemics. Si que necessito una abraçada ben gran, si. Segur que em passara tot. O com a minim tot tornara a ser relatiu i a tenir facil solucio.
Per rematar un viatget Londinenc avui al vespre nire amb les nenes (Ritings&Luceritow) a veure el Peret y su grupo de rumba catalana jajaja! que?? como sus quedais???
Apa, dema a aquesta hora ja sere a Brusseles i segur que lluire un dels meus millors somriures ;)
L.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx