madurar...

Pendre decisions amb el cap i no amb la rabia que es dur al cor...aixo suposo que es madurar...poder tenir les idees clares pero acceptar que ha vegades la realitat decideix per a nosaltres i en aquesta vida molt sobint hem de sobreviure enlloc de viure.
I ser lo suficientment madurs per no jutjar-nos, per acceptar que la vida es dificil i s'ha d'anar trampejant de la millor manera possible.
La meva regla d'or es que MAI m'arrepenteixo del que faig...sempre em respecto, perque en el moment que decideixo fer o no fer alguna cosa se que estic fent el correcte...el que en el futur pot arribar a semblar una equivocacio, no ho era en el present i aixo es l'unic que compta.
Es per aixo que escric aquest blog. Perque cada vegada que intenti jutjar-me o arrepentir-me de la decisio que he pres el pugui llegir i reafirmar-me de que a dia d'avui es el correcte.
Tot es parlant professionalment...gracies a Deu (o no) segueixo sent una persona felic i privilegiada...envoltada de coses boniques, gent increible i molt d'amor. Tot i que he triat una professio que afecta molt la meva vida privada, he apres a fer switch-off i disfrutar de la vida fora del que es la vocacio. Crec que es la meva millor virtud.

Un peto!!!
L.xxxxxxxxxxxx