Ens deu faltar algun gen o algo pitjor a tots els xiflats que ens hem decidit fer del cant la nostra professio.Bueno...el que som es drogaadictes de la sensacio que cantar produeix. Avui en una masterclass el profe a dit que li encantava donar classe a joves cantants perque es quan realment veu com comencem a descobrir el plaer que controlar el cant ens dona. El cantar es un plaer fisic que te molt de sexual i de egocentrisme. Pero tambe es un acte exhivisionista on el public juga un paper quasi tant important com el nostre propi ego.
I aqui es on ens maten...En quan ens toquen el ego-artistic ens posem a la defensiva, ens enfadem, ens rallem, ens deprimim, ens desinflem...i a vegades ens perdem el millor de la vida: Aprendre.
I aixo es el que em fa mes rabia...
Bua...estic per tancar els ulls i fins dema...jajaj! masses hores de cant magistral...life, get back to me!!
Apa...nanit xxxxxx
1 comentario:
jo vull escoltar el teu disc!
grande tu!
escolta, amb aixo de matar podrieu fer un duo cardona i tu,o dues coses per separat, que me'n dius? dimecres tinc reunio amb l'editorial....
Publicar un comentario