Tots tenim arrels. Quan un decideix tenir arrels desarrelades tot es fa mes dificil. La soledat no es dolenta. A mi m'agrada. Es dolent voler ser on no ets, sometimes. Es dolent pensar que quan Sabina diu "los amores que matan nunca mueren" te rao.Quan no pots dormir perque fa fred...perque el gel no nomes es a fora.
M'anyoro de tot i de tots. I mes igual dir-ho. Perque dema tornare a sortir i tornare a somriure, a apendre, a divertir-me i a viure. Pero aixo no treu que se que les meves arrels estan desarrelades.
Pero soc felic perque tinc la sort d'haver triat desarrelar-me, i perque se a on i amb qui encara estan les marques de les meves arrels.
La vida mai em deixa de sorprendre i m'encanta :)
Bona nit xxxxxx
1 comentario:
Crec que una cosa no és incompatible amb l'altre. Per moltes voltes que ens doni la vida i ens porti als llocs que ens porti sempre em de recordar i pensar en aquells que estimem per poder-los sentir amb nosaltres. Jo no crec que sigui trist, al revés, és maco, i senyal de que estimes a molta gent i molta gent t'estima. Nena, quina palla mental jejejeje
petons
PD: Vull més informació del que tu ja saps...jejeje
Publicar un comentario