mirant el passat es millora el futur

He estat llegint el meu diari...el dels últims 4 anys que vaig viure aquí a Barcelona...la veritat es que va ser una época difícil...hi han molts corazones partíos i unes ganes bojes de començar de nou, lluny, de buscar i trobar la felicitat.
Quan he acabat de llegir m'ha vingut un impuls i he començat a escriure com si parlés amb la Laia de llabors la de l'agost del 2004. El que he escrit es aixó:

Porto gairebé 4 anys fora de casa. M'he n'han passat de tots colors. He patit, però vaja no dubtaría ni un segon a tornar a fer i passar pel mateix. M'agrada la dona en la que m'he convertit. Lluito pel que vull i intento ser feliç al màxim, día rere día. Estimo i respecto i visc aprofitant a tope.
El millor que et pot passar és enamorar-te de la vida i sentir que cada día és únic. Sé que és important pensar en el futur; i jo ho faig molt, però no vull viure en un món on hagi de sacrificar el present per planificar el futur. Jo crec que es pot construïr un futur fruit de la passió del present.
Tinc molta por de la incertesa, però hi estic posant el cor i l'ànima i sé que em mereixo que les coses em vagin bé. He d'acabar de crèixer i madurar però no vull perdre mai la brillantor dels ulls i el somriure als llavis.
Si perds la il.lusió estàs mort.

Volía compartir-ho amb vosaltres perquè crec que està molt bé mirar enrere per veure que tot allò en el que tenies esperances i en el que somiaves va agafant forma i sembla que un dia es complirà.

Jo no perdo la i.lusió, cada día en tinc més.

Naniiiit!
La tronera ;)

Shopping

Once upon a time una niña iba de compras con su padre...el resultat es un vestit per quatre pessetes que queda mes que apanyat per les futures audicions...i la veritat es que em queda molt bé...així com marcando curva ;) jejej!

Dia familiar amb convidada a dinar i tot...no hi ha res com ser una nena mimada de papi jejej!

Un petonet!!!

Laia.

Família

Hi ha famílies i famílies...la meva fa riure...a mi m'en fa...pero és genial tornar a riure del mateix un cop i un altre...res millor per sentir-te com a casa.

Hi tot i que són pesats...que ho poden ser mooooooolt no deixa de dibuixar-te un somriure gegant als llavis i una sensació de confort inigüalable.

He rebut bones noticies avui...choquing, pero bones. I la vida sigue...A veure si algú que jo se m'escriu un mail que es que el huevismo jo el porto del cul :)

Marxo a un experiment de Jazz aver que tal...

Tonets i que acabeu de passar un finde xul.lo, paxuli!

Laia. ;)

Amics

Que guai retrobar amics/gues i sentir-te com a casa...i saber que hi ha gent que siguis on siguis i passi el temps que passi la tornes a veure i tot segueix igual.

Un dia molt rodonet avui! El Vicent, juntament amb el seu company de pis el Gerard i la Cris la seva novia s'han currat un dianert del copon! Tot super bo i la companyia genial. Per finalitzar vetllada hem visionat Shine, super film que us el recomano.

I despres he passat la tarde amb el meu amor Amandita...que esque es taaaaaant maca! i a sobre m'ha desfet de la lossa de les meves cançons del mp3 que es que ja em feien trallar de lo sentides que les tenia! i m'ha posat tot de cançonetes noves bua! es que es una canya la nena! I he fet visita del seu piset...que li quedarà de mega luju!

I ara a buscar els papis a l'aeroport...que ja tinc ganes de fer-los unes abraçades i començar a discutir rollo família com Deu mana! jajaj! que es que la casa sense els mals rollitos i les bronques no es lo mismo coño!

I demà més cosetes...bermutillos...dinars amb la super abuela, jazz sessions...bua! molt d'estress jajaj! Lo que tenen lesvacances nens! Que es un no parar!

Apa, bona nit i recordeu que demà dormim una hora menys! :S aquí si que me han jodido...pero tranquils, que ja ho recuperarem... :P

Petonets de colors!!!!
Laieta.

Reflexions des del sofà

L'única diferència entre el dibuix i jo es que jo no tinc colita...ni huevus...jajaj! pero vaja, la resta es el mío vivo retrato!

Sort que he anat a esmortzar amb la Carlita que sinó...crec que m'hauría fusionat amb el sofa i ara sería un coixí mes dels mil que hi ha.

Aixó de les vacances dona molt per pensar eh!...O sigui que el cervell entra en una mena de nirvana de...no hago na...me rasco el xixi to'l dia...pero en el fons vas donant voltes a mil coses...et vas com carcomiendo no? i en el meu cas sabeu que pot ser perillos! Ja tinc noves teories de la vida...teories d'aquelles que fan que la gent que no em coneix molt (els que em coneixen molt ja no m'escolten...saben que es el millor, deixar-me dir animalades i anar-me dient que si) em miri com si acabes d'aterrar del planeta niñata raticulina.

Primera teoría: La gent que té pora morir es dona una importancia brutal; ergo son uns narcisistes i uns egoistes que només es miren el melic.

Segona teoría: Les relacions personals s'han creat per a desviar-nos del pensament de la mort. Com que tot l'univers està putejat per les relacions personals...pose'm que ets solter@, estas putejat perque et penses que acabaras sol tota la vida; si ets casat/da o amb novi@ estas putejat perque les relacions son aixo...un puteo rere un altre. Total que ens passem la història de la nostra vida molt enfeinats entre problemes professionals (no parlarem d'aquest tema que estic sensible al subject) i problemes sentimentals...Total, que el que deia en la meva primera teoria, els que encara tinguin temps per pensar en la mort i tenir por d'ella es que passen de tot i són uns Egograndes!

Ea! ja sé que esteu pensant;Quan acabes vacances guapa? jajja! tranquils...no queda molt...seguiré dissertant mentre em foto un pa amb nocilla i em rasco una mica mes la xona...

Nanit! ;)

Laia.

Home sweet home

Que bé que s'està a casa eh!! Les olors, el caliu, la calma... A veure quant dura, que em conec i d'aqui dos dies ja em picarà tot i només pensaré en Londres jijiij!

Tinc fotos d'Amsterdam pero s'han de dur a revelar i despres passar-les aqui...uf...doneu-me temps que ja sabeu que amb la tecnologia no me llevo mucho...:P

Estic així com una mica xof...suposo que a ningú li agrada que el rebutgin així una vegada i una altre. Trobar-te en el mateix punt un cop i un altre...en el punt on no saps cap a on tirar...on tant se val el que facis, el que et moguis...res cambia. El precipici es cada cop mes a prop i la por i l'angoixa volen apoderar-se de mi...de moment no ho permeto, pero bueno, tot es qüestió de temps.

Supos que al ser aquí a casa em sento mes vulnerable...no he de ser la "adulta responsable" de London...vull dir que em puc deixar anar molt mes de la nena malcriada i espantada que duc a dins...uf...Sabeu que? prou de pensar! A descansar i disfrutar de la família i amics i a fer-li una abraçada inmensa a la meva avia, que es lo mas grande de este mundo.

Espero que tots estigueu bé i a molts de vosaltres espero veure-us Ja!

Petonets!!

Laia.

Desde Amsterdam con amor...

Nens...unes linees desde la ciutat dels canals, els tulipans i els NO hi han putus internet cafes!! en fi...
La audicio va anar molt be...tot i aixo m'han enculat...la vida es asi...
Aqui em teniu, tapada fins les celles fent de turista...Aquesta nit per fi sere a terres catalanes...
Un peto per tothom!!
Laieta ;)

Mentiras!

Els que em coneixeu sabeu que puc mentir mas que hablo i em quedo quadrada oi? pues mira...avui tinc uns remordiments del mil i la mentida me corroe por dentro que uf, uf, uf!

Ahir vaig dir una de l'alcada d'un campanar per no anar a l'assaig de la secta. Em va agafar un atac d'aquells de nena petita malcriada, que amb una mica de sort amb una bufetada a temps s'hagues acabat de cop...pero no, es lo que te ser "adulta" i independent...que o te la fots tu la bufetada o na de na.

I clar, ara em sento rastrera i mentidera...brutor d'esperit sabeu? i aquesta nit tenim missa i ja em voreu alla amb la meva cara de tot el que dic es la veritat, mes veritat i res mes que la veritat...en fi...a vegades em faig fastig.

Estic amb un mood chunguissim! m'ha de venir la regla i tinc com ganes de plorar i desitjos de desapareixer entre els meus llencols...avui he dormit fins a hores indecents i despres m'he sentit fatal per ser tant puta vaga inmadura... que malo aixo de les hormones eh! en fi...i dema a les 9am he de tornar a ser a la secta per a una missa...en serio...aixo no es vida...i torna a fer la cara de fingimiento...fastig, fastig...

Pos res...m'estic deprimint mes d'escriure nens...uf...hi ha dies en que el cel es reflexa dins teu...i dir aixo vivint a Londres us asseguro que es de lo peor.

Espero que por ahi tots/es estigueu molt be i comenceu la setmana santa a tope!

Petonets!!!

Laieta.

Mi papi

Es que acabo de veure que es el dia del padre... Que dir del meu pare que ja no sapiga ningu i que ja no hagi dit. Gran home, hippie, motero, orfebre, cabezon i molt, molt generos.

He passat moltes hores de la meva vida amb ell i n'he apres molt, i jo no he sortit pas tant malament no? pos eso!

Gran concert ahir al vespre...molt guai! disfrute, riures i molt bon rollo.

Marxo a classe de "combat" a saber... :S a veure si pendre mal! jijiji!

Molts muakis doncs...avui tinc platform...a veure com va...

Adioooooooooos!

Ue, ue, ue!

Avui toca anar de grup de fans fans a veure la lucerito de plata al Barbican...jo la veritat es que soc molt bona fans! i m'encanta eh! pos eso...ja m'he mudat (no massa eh) i cap alla que anirem aquest vespre.

A mes a mes tambe canten tot el grups de nens i nenes al cor i els nens i nenes toquen a l'orquestra, o sigui que sere com un matriarca partiendome el pecho per tots els meus nens! la veritat es que m'encanta. Sempre em fa molt felic veure la gent que estimo fent algo que realment deixa bocabadat a tothom.

Compte enrere cap a les audicions...quan creus que controles, tot et rellisca avall i veus un precipici i llabors has de respirar i pensar ja esta...pero el cagallo esta alli penjant d'un fil i bua! que sigui el que deu vulgui nens. He d'apendre a ser qui soc...un desastre mig organitzat.

Pos au! avui no em donaran el pulitzer...;)

Nanit!!

La notes?

Can you feel the rain?! o sea... no es que la pugui notar no es que mori empapa!!! la mare que va parir als de la secta i els seus locus seguidors! de verdad! En quan anava arribant a l'esglesia (amb el paraigues trencat de la que estava caiendo, i un somriure de mort...tenia pensaments suicides a saco :S) pensava, home fijo que suspenen la processor...morirem tots per la pluja...pos no...i lo millor, millor son les paraules del capella (el mes xungo de tots!) que diu...ens anem a mullar per Jesus...nos ha jodido! i ell que fara per mi!? curar-me de la pulmonia que pillare? oh...quin detall! en fi...no comments que vaig arribar a casa em vaig dutxar amb aigua bullenta i em fotre al llit again...i vaig apretar els ulls ven fort i vaig decidir que tot el que havia passat (Laia empapada seguint gent loca fent veure que cantava himnes que no em sabre mai, ni putes ganes, veien com un burro empapat es nava cagant pel carrer i com la gent ens mirava ja no nomes amb cara de sou super frikies, sino del pal sus en va tant la pilota que feu POR!) era un somni...una pesadilla...o sigui que si algu em pregunta algo jo dic no...be...res...no va passar res..ara el somriurese'm garratiba i faig cara de locura transitoria :S

Bueno...a otra cosa mariposa

Noche flamenca!!! bua, bua i bua! un disfrute del copon! per suposat vaig anar-hi amb el meu lucerito de plata, llamado mas comunmente SaraMari de todas las gracias y mercedes jejeje!

Vem disfrutar com a enanas i es que vaya espectacle mes bo! musica brutal, cantaores/as de lujo i uns bailoteos de carn de gallina..i els trajes! es que jo he nascut per ser flamenca! el dia que em compri una bata de cola sere completament felic jiji!

Pos eso... que la vida es grande, plena i flamenca! I que duri!!!

Que comenceu la setmana tant a tope com jo i que els somriures durin i durin i durin molt!

Muaks!!!

Laieta.

tulipans

M'encanten!!! i es que estic ja fent-me a la idea de que en una setmaneta marxo cap a amsterdam...terra de tulipans canals i...porros! jajaj! pero, vaja res mes lluny a la realitat vaig a fer algo mooolt serio, molt molt...i a part de fer algun passeig no crec que fagi res vicios :( next time then!

Pos res mes...ara tinc funcio...en 10 min m'esperen al hairdresser en fi...estic mega sobadita avui...coses que passen per no dormir...jiji!

Dema amb el burro...ja sus contare!

Muaks!!

Loopings

Sere bipolar?! o simplement es un combinat de ser inquerent hasta las trancas i tenir el sindrome pre-menstrual, aquell amb el que et tornes mega susceptible a tot el que passa a l'univers?!

Sento que vaig asseguda en una d'aquestes vagonetes de la montanya rusa...la meva vida va del subidon del mil al baixon a l'infern...uf! ja veieu que la meva busqueda de l'equilibri ha quedat en agua de borrajas que diuen...en fi...soc inquerent perque si, pero es que sino no seria la Laieta tronera.

Us explicare un fet real que va passar ara fa un any i que aquest diumenge es tornara a repetir...tachan, tachan...(emocio i suspense...jijiji!) farem una processor vestits d'escolanets pel mig del carrer darrer d'un burro (un de veritat! os lo juro!) guarnit amb garlandes...l'any passat va resultar que la pobre bestia va tenir mal de panxa (o verguenza ajena) i va comencar a cagar-se indiscriminadament mentre naltres anavem de processor darrere cantant himnes fanatics jajaja! era tot un espectacle...la penya del carrer flipava a mil...pero quasi que la que flipava de ser alla era jo...el que s'ha de fer per guanyar diners sent una noia decent! (podria estar fent esquinas i mira...forrada! pero no, jo havia de sortir amb moral...). Total, que si diumenge penseu un momentet amb mi imagineu-me envoltada de merda de burro i gent amb tuniques cantant a lo rollo sectari...segur que us alegro el dia ;)

Apa...marxo que avui es divendres i el cuerpo me pide marchaaaaa!

Muaks!!

Laieta.

perdimienta de papeles

Els papers ja fa temps que els vaig perdre...pero ara noto que em passen per la cara i m'abufetegen com a la de la foto. Perque em valoro tant poc? En fi...tot el que em passa m'ho he currat a puls o sigui que no complainings...es inutil i no cambia res.

La soledat es molt dolenta i ahir em vaig adonar que estic tant sola...a veure, que no, que estic rodejada de gent increible que mel's estimo mil i ells a mi que sempre m'ho demostren, que soc una privilegiada de tenir amics i familia com la que tinc. Pero es igual...estic sola, i no em porto super be amb mi mateixa, crec que no em suporto...i aixo es muy malo. A mes a mes m'aburreixo soc cansina i enlloc d'intentar millorar prefereixo rebolcar-me en la meva merda. Tot aixo em va dur a la reflexio que m'espera un gran any l'any que ve...vagi on vagi sere una ciutadana mes anonima amargada i solitaria...uf...que be que estan els anims... Sort que aquesta nit tinc funcio...la veritat es que l'escenari es l'unic que m'omple..bueno les classes de cant tambe eh! i anar estudiant i preparant-me...pero vaja...es molt trist centrar la meva vida en aixo...jo soc molt mes basica. Moriria per una hipoteca i una prenyamenta...uf...ara se que dema llegire aixo i dire, al igual!! abans morta! pero bueno...l'instint de matriarca hi es i el d'equilibri de veritat tambe.

Si encara esteu llegint (sou molt bona gent!! ;) donar-vos les gracies per ser-hi...sempre va molt be expressar-se lliurament i sense tapujos.

A disfrutar eh! i a millorar el que no ens agrada.

Petons, Laieta.

Despues de la tormenta siempre viene la calma

Bueno.... ja hem fet el segon assaig general...la veritat no ha anat gire catolic, divendres va ser moooolt millor. De totes maneres quan sents la mateixa broma mil milions de cops ja no es tant divertit reaccionar com si fos algo gracios sabeu? Ara entenc a ma mare quan ha de sentir les brometes de mon pare despres de quasi 30 anys junts...jo fa 26 anys que el sento i bua! Pos l'opera s'esta convertint mes o menys en aixo sabeu?

Ahir bon dia a la secta...mal temps en general pero bueno, un dia quasi rodo! Bon menjar, companyia d'amics, cantes jondos a la nit ;) ultimament ens estem deixant les gargantes amb la SaraMari, quant no ens dona per cridar grandes temas famosos de pelis i musicals, ens dona per cantar copla...uf! crec que ens sobrevalorem en aquella casa...jo ja ens veig en vint anys les dues mig demacrades, borratxes anar cantant temes de la Jurado i pentinant i maquillant un gat...en fi...quin futur mes prometedor jajaja!

Crec que ja estic preparada...vull creixer del tot, fer-me una dona com cal. A veure com em va.

Apa, bona nit! Dema estrenes per un tubo, SaraMari con opera scenes al mig dia i una servidora al vespre fent el pallasso i passant-s'ho teta!

Petoneeeets!!! Laieta.

searching...

I aixo es el que m'he llevat pensant, he de trobar l'equilibri i aferrar-me a ell.

Els parentesis son bons (o no) i ens fan veure les coses des d'una altre prespectiva. Llavors t'adones de miseries i tambe de coses bones eh! que no tot es destruccio. Pero els parentesis s'acaben (gracies a Deu) i n'hem d'apendre d'ells.

Us dic un secret? que no surti d'aqui eh? Avui m'ha anat molt be anar a la secta...no se perque pero desde petita les esglesies m'han donat un rollo com de pau i em connecten amb pensaments positius...o si mes no clarifiquen els que tinc.

Pos ja esta...estic fent busqueda de l'equilibri, tothom que tingui algo que aportar que digui la seva per favor!

Dema un altre general...la veritat es que tinc ganes de posar-me sota el foco, en aquests moments es on em sento millor...sent algu diferent, amb una vida diferent i un escenari inventat.

Petonets i bon diumenge!

Laieta ;)

Potser es l'edat

Potser soc en una edat dificil...jajaj! a ma mare li encanta dir aixo...o es simplement que als de la nostra generacio sen's demana ser perfectes en tot i l'unic que fem es ser semi-algo en alguna cosa...o potser si que hi ha algu que es perfecte...que em faci un truc, jo no conec ningu.

En fi, que pensant, pensant (crec que penso massa!) crec que em mereixo molt mes...em mereixo el millor de tot i no se...no em vull sentir frustrada per quedar-me amb el que tinc ara al davant. Es que he d'apendre a demanar mes, perque jo m'hi deixo molt i molts cops no compensa el que rebo.

Que aixo no vol dir que el que tinc no m'agradi...pero es que no es el que vull...tampoc ser el que vull pero aixo no, es massa poc, es doloros, es injust.

Tinc com un buit a dins i no se perque. I si, soc en un cambi d'etapa personal, possiblement un dels mes complicats que he fet fins ara, i poder es per aixo que estic aixi...pero es que tot s'ajunta i s'enmerda i...en fi...dema marxo a passar el dia a la Secta, poder tants moments de meditacio-oracio m'ajuden a posar ordre. De fet crec que el que necessito es posar ordre, posar limits i centrar-me amb allo que si que m'aporta coses, allo que em fa creixer, apendre i somriure.

Que dormiu be nens!

Nanit ;)

Somriures

Grans moments que et dona la vida de la farandula! jijii! et pots sentir com una princesa dins d'un conte llamado west side story... Veient les fotos i pensant pensant t'adones que val tant la pena tot! tots els sacrificis, esforcos, rabietes...que fort eh! tot aixo queda tant enrere quan sents l'escalfor del foco i la musica que comenca...en fi estic enamorada d'aquesta professio.

La veritat es que hi ha mes somriures a la meva vida actualment, somriures tendres, somriures que em fan somiar, somriures que m'agraden tant que em fan por. Somriures carnosos i plens de vida que em fan sentir la sang bullir a les venes i sentir-me mes viva dia a dia.

Avui ja tenim l'assaig general nens! el part esta molt a prop, i crec que sera una "nena preciosa" jajaj!

Apa...marxo amb la meva felicitat-prudencia-cangueli a otra parte ;)

Petonarros!!! i si no escric for a while...Bon cap de setmana!!!!!

Laieta.

El mes amarg dels somriures

La tragedia pot ser l'alegria de la vida? A vegades si...o no...depen no? Normalment treiem les forces per arribar a ser felissos de les desgracies, vull dir que el tirar endevant contra vent i marea ens dona la forca per a fer i ser allo que volem.

I direu...despres de fer el show dos cops avui (si,si dos cops de dalt a baix...un cansament de la mueeeerte!) encara tens forces per filosofar i menjar-te l'olla?! doncs si, tu...sembla que em va la marxa, marxosa...

Dema m'espera un dia de fer tot allo que no he fet en tota la setmana (no se si m'ho acabre :S) i assaig general a la tarde...espero arribar a la nit sencera i amb un somriure (no dels falsos siusplau! ja en faig prous dalt l'escenari!).

Pos res mes...no tinc gaire a dir...la veritat es que tot salta a la vista no?

Nanit ;)

A vegades es millor estar ocupat que tenir temps lliure

Tinc son...es lo que passa quan tens el mati lliure, et fas palles mentals de que l'aprofitaras a tope...si,si em llevo d'hora vaig a comprar (la nevera sempre buida :S) marxo al cole, pillo un aula, estudio, esmorzo, faig cafe amb amiga per xafardejar de la vida...fotocopies, paperassa lletja, dinar i cap a l'opera..

Vale...digue'm que de tot aixo he fet una cosa, anar a comprar i perque no teniem paper de w.c i passo d'haver d'anar al cole a fer les meves necessitats jijji! la resta pos mira aqui estic escribint el blog...en fin no comments.

La sensacio es com una mica la del gatet d'aqui la foto...patxorra i yo que la disfruto saps? es quan saps que has de fer mil coses i disfrutes no fent-ne cap! jajaj! i saps que es el que em dic? que ja ho fare tot el divendres al mati, que torno a tenir el mati lliure! Ja! en fi...es genial quan encara et creus les teves propies mentides jiji! que innocents que som eh quan volem?

Crec que fare el pas d'anar a la biblio i comencar a fer la paperassa lletja...vinga Laia! una mica d'obligacions no et matara!

Que passeu molt bon dia!

Mini-Laia

M'encanta aquesta foto! se'm fa la boca aigua!! i es que la mini-Amelie es tant bacona com jo ho era de petita! jijiji! Aixo em fa pensar que en aquesta vida no hi ha res com fer al que a un li agrada, disfruta i li fa felic...

I mira...jo estic en una fase que nomes faig el que m'agrada...poder es per aixo que tinc una mena de somriure bestialment gegant que em va de galta a galta...Ojala pogues viure aixi sempre! Lo maco es anar-ho intentant mantenir no?

La opera apesta! no us penseu que perque estic a la parra de la felicitat he deixat de ser critica i xunguita! not at all! Estic comencant a disfrutar de fer el subnormal 24 hours...suposo que es la felicitat dels necis no?

Apa...marxo a casa que no m'aguanto els pets...i ja sabeu que les amenaces a vegades es compleixen jijiji! ;)

Nanit boniquets! Muak!

Rock & Roll

De cap a la pista de ball! oi, oi, oi! que be que ens ho passem nens! aixo de fer opera es com anar a la guarderia! jocs...riures, xisclets...disfresses, maquillatge, peluques...jejej! Que duri tu!

Ahir a la nit vaig veure una peli...My bluberry nights, Jude Law guapiiiiiiissim as ever! i una reflexio...el que hagi de passar passara.

El sol brilla! i jo estic en aquest mood de exultacio que em faig rabia fins i tot a mi mateixa...pero ja tocava ja...dalt dels nuvols s'esta molt be jijiji!

Que comenceu la setmana amb un gran somriure ;)

Petons!!!

Que bonic es dormir...

Em sento com el nenito aquest...taaaant descansada! La veritat es que ha cundit moltissim el finde i he pogut fer tot el que volia i mes! (lo de la pica i la laundry no ha pogut ser jajaj!).

Se me avecina una setmana d'escandalo i estress, pero estic taaant relaxada ara mateix i tinc un somriure tant gran als llavis que fins i tot em fa il.lusio la locura que m'espera.

A veure quan em dura la calma espiritual...jejej! es que em conec i a la minima tornare a saltar com una pantera enloquecida...pero aixi soc jo no?

Marxare cap a casa a veure si puc posar un broche dorado al final del finde ;)

Petonets i moooolt bona nit...shhhhh! a mumir!

Que sona el toque dequeda...

Que em fan fora!!! dios mio!! bueno...nomes dues ratlles per dir que estic tant aplicada que faig por...es que me van tanto los extremos! jajaj!

Bon diumenge!! jo em llevare taaaaard!!! :) :) :)

Muaks!!