Farta...

Tinc la sensacio d'haver sentit el mateix una vegada i un altre...tinc la sensacio d'anar endevant quant de sobte veig que soc al mateix lloc on sempre he estat. I no se fins quan sere capac d'escoltar una vegada rere altre el mateix...haure d'acceptar que no puc mes?
En la meva vida personal tinc problemes perque em dono massa...perque perdo la rao i m'entrego amb passio a tot allo que faig. En la meva vida professional soc incapc de perdre la rao...no puc deixar-me anar...em falta passio. I aqui estic morta. No nem be...
I el pitjor es que no paro de posar la mejilla una vegada i un altre...us juro que ho intento...pero estic arribant a la conclusio de que no serveixo...i no se el que vull. I es un sentiment de frustracio tan inmens que em deixa impotent i inutil.
I se que soc la meva pitjor enemiga...i m'odio per ser aixi.
Tot i aixo...no em penso deixar vencer tant rapid...seguire probant...se que ho puc fer...mentre no perdi la fe hi ha esperanca. Se que puc aportar moltissimes coses bones i conseguire treure-les i us les oferire a vosaltres. Perque en el fons els cantants l'unic que volem es fer que la gent senti...volem que les nostres veus i interperetacions siguin un balsam per a vosaltres, un balsam que us faci plorar d'alegria o que us faci encongir el cor d'angoixa...pero un balsam que no sabeu perque pero no podeu oblidar.
Uf...quin fastic d'entrada de blog...en fi...necessitava desquitar-me arghrghr!!! apa, toda mi mierda esparcida...jajaj!
Endevant que fa pujada minyonets!! pero les vistes s'ho valen ;)
Nanit!!!