falling apart

Aixi estic jo...una mica com el chino de la cadira...isolada...tancada...no estic gaire fina...pero suposo que enclaustrar-me a casa i hivernar tampoc em curara no? o sigui que ja ni hi ha prou! dema torno a cantar encara que no em senti al cent per cent...pero es que ahir estava tant cabrejada perque vaig estar estudiant i el meu coll era una puta alambrada...i jo lluitant per a que no m'afectes...en fi...sempre igual...no puc estar malalta em foto d'una mala llet malaltissa...jejej! ea! i com tot en aquesta vida, com quan ens pillavem rabietes enormes al ser mes petits el que acabem aprenent es que es un mateix el que es fot doblement perqeu te la rabieta i despres se l'ha de fer passar...com el joan palomo...tu te lo guisas tu te lo comes...poder si que tinc febre...uf!
Nomes tinc ganes de dormir, de tancar els ulls i llevar-me amb l'escalfor del sol i l'energia de saber que tot anira be...i sabeu? aqui aixo esta fotut..no tinc finestra a l'havitacio...ai, bueno si...pero dona al rellano...mmm! guai!
Pero lo de la energia suposo que si que es pot aconseguir eh! de moment pero sopare em fotre un iboprofeno i a dormir mes que es lo que cura ;)
Apa, petons de una malalteta ejeje!
Nanit!!