Aixo es la vida...un seguit d'enigmes, un rere un altre. De tan en tant em perdo en la inmensitat del que es la vida...i penso, que cony faig a les 3 del mati a Gent, dins del llit amb l'ordinador?!...en fi...es tot en general...Recordo una classe de drama, l'any passat a guidhall; el profe ens preguntava com haviem anat a parar a l'escola i perque...i jo vaig explicar la meva historia (no seria ni la primera ni l'ultima vegada que l'explicaria) que a Barcelona em sentia molt impotent per no trobar el que jo volia professionalment, i que era molt infelic...i pluf! aterrico a London i tot es comenca a posar a lloc...
El profe se'm va quedar mirant tot serio i em va dir...o sigui que vas arribar aqui perque fugies; et vas escapar del teu passat. Jo em vaig indignar...i li vaig dir que no, que jo no fujo, i bla,bla...ja sabeu que m'indigno rapid...
Avui he escoltat una canco del meu Mp3 per milessima vegada (volver...de estrella morente) i en una estrofa diu "Pero el viajero que huye, tarde o temprano detiene su andar" no hi havia parat mai gaire atencio...i m'ha fet pensar en el que em va dir el profe aquest.
De totes maneres, la vida no es aixo? tirar endevant passi el que passi?!
I poder si que vaig "fugir" d'una situacio que sabia que no em faria felic, pero mai he fugit de qui soc i d'on vinc.
No se...veieu?! ja m'he tornat a perdre...Sento que tambe he fugit de Londres...sento que no vull fugir mai mes d'enlloc...sento que vull aturar-me ja. Aqui.
1 comentario:
No vull confondre el fugir amb avançar. De vegades si no avances, t'estanques, i per tant, has de marxar. No deixem res enrere, ampliem horitzons. Jo ho penso així, què et sembla?
He estat de finde, acabo d'aribar, demà ja faré un post, que ara estic molt tullideta.
Petons.
Publicar un comentario