Fins ara

Nomes quan fa una pila de temps que vius a una ciutat pots arribar a apreciar que aquesta ha cambiat fins a tal punt que ja no es pas la mateixa on un dia vas arribar sense gaire idea de com aniria tot, pero aixo si, amb molta il.lusio i desitjos de ferte-la teva. Jo crec que me fet Londres meu, l`estimo, l`odio, la temo, l`adoro...i la trobare a faltar com a part de la meva vida que ha estat. No puc fer-me a la idea de que marxo ja...tot i que torni no sera el mateix...se que ho porto repetint desde el juny, pero nens...dema es el final. I tot i que necessito aquest any d`aires nous i de renovacio personal, sabeu que em costa un munt tancar etapes, i mes etapes felices.
I em demostro dia a dia, que no ser dir adeu...pero es que no vull dir adeu. Sempre m`ho han dit que visc anclada amb els records del passat, pero es que jo no concevo el present sense aquests records...els records son Jo...els necessito per tirar endevant encara que alguns d`ells em facin una punxadeta de dolor.
Ja veieu que estic tristeta...i a la vegada contenta i amb ganes de canviis, pero tristeta fins que no posi els peus a Barcelona again i tanqui, mes o menys, aquesta etapa de la meva vida.
Apa...a veure si passejo mes i m`empapo de tot i de res, d`adeus i de fins ares...que basicament es el que es un Fins ara.
Laieta.