Avui he anat a escoltar un recital de piano. M'ha agradat molt moltissim i m'ha posat molt contenta perque la pianista es molt amiga meva i m'ha fet sentir molt orgullosa de la nostra amistat. No us passa? quan algu que estimes fa les coses ven fetes el pit se t'omple d'alegria.
Ahir vaig fer el gazpacho i uo!! m'ha sortit super bo!! (que modesta soc eh!) ara...tenint en compte les meves preferencies culinaries, em vaig excedir una mica micona amb lo que seria la ceba i l'all i clar...l'ale canta por soleares! jaajj! pobre Nuria que haura de cantar amb mi al costat aquest vespre!
Ahir la SaraMari i jo vem estar de los nervios crispados veient el Espanya-Italia...dios santo! quin patir! i les dues vinga a dir " nos van a encular en el ultimo momento" o " si llegamos a penaltis moriremos" jajaj! tension en el flat 12!!! ara, molt riure...i es va tornar a demostrar que no se perdre! ajjaja! bueno i guanyar tampoc...pitjor que els nens petits :S
Apa...us deixo...aqui envoltada com estic de flaires d'all i ceba jajaj!
Petons!!!!!!!!!!!
2 comentarios:
És preciós, jo tinc aquest sentiment amb tu cada vegada que aconsegueixes quelcom que t'has proposat.
Tatimu
Amanda
putu gazpacho...porto tota la tarda amb eruptus terribilis.....si bo esta...pero dos dies aixi ja es massa.....bueno, es el precio que hay que pagar...
mua
dave
Publicar un comentario