jueves, 8 de mayo de 2008

Tu me das cremita...



Caldria arribar fins aixo??! dios mio!! es un lagarto?! es un parasol?! no es laia la adicta al sol!

Aixo es culpa de ma mare...desde petita que mai m'havia atret pendre el sol i ma mare era una obsessa que ens obligava a tots a passar dies interminables de platja, on tots ens parapetavem sota el parasol menys ella que disfrutava com una jabata sota els ratjos d'un sol que I guess no era tant perjudicial com el que ara tenim.

Pos bueno, a lo que iba...com tots els cassos s'assemblen a les olles (o algo aixi) ara soc jo la adicta al sol i ahir cada cinc minuts que tenia de break cap alla que hi anava...amb el super modelet d'un vestidet de tirants...total que se m'ha quedat la cara una mica xamuscada, rollo pitita ritruejo, i els hombros i els bracos de color gamba! deu meu! quina vergonya! una dona mediterranea con piel oliva como yo! en fi...si a mi m'ha passat aixo imagineu que els esta pasant als lechosos que havitan este lugar...la veritat es que n'hi ha per llogar-hi cadires.

Nens! la primavera ha arribat i a mi m'altera massa...massa, massa jajaaj!

Apa, salut! Petonets!!!!

1 comentario:

Amanda dijo...

Jo en breu passaré a tenir dos estats possibles. Blanco neutro o rojo gamba, depèn de les hores que passi al sol. Això sí, morena mai.
Es lo que tiene...
besosssssss
Amanda