Torno a sentir que Verzagen esta invaint la meva vida. Tinc un sentiment de desolacio continuo quant al meu voltant no em paren de passar coses positives. Si que les agraeixo i les disfruto pero en el fons sento un buit molt endins i em cabreja mogollon perque no em deixo ser felic.
Tambe no ajuda gaire que estem super mega centrats en el final, perque ja ho hem fet tot i es l'unic que ens queda per acabar el super degree. I quan estas tant obsessionat en algo et ralles i sents que la teva vida esta estancada.
Pero com he dit el que necessito es que algu em foti una bufetada per nena malcriada i comenci a ser felic sense xuminades de per mig.
Un peto!
1 comentario:
En quan et vegi te la foto. La bufa vull dir. Ja saps que estic pel que necessitis. Si són bufes, doncs bufes...jejej
T'ha agradat el post del cargol ehhhh...és boníssim.
Super petons.
Jo també t'estimo mooooolt.
Amanda
Publicar un comentario