El final del camino

Espero que el final d'aquest camino no sigui tan melodramatic com el del que el viento se llevo...jajaj! en fin...

Tot al meu voltant em recorda que estic acabant una etapa de la meva vida...espero que no la mes important pero de segur una de les que em marcara mes. I la barreja de sentiments es increible...em sento alliberada, felic, emocionada, positiva, plena d'energia i de sentiemnts positius i al mateix temps tinc ganes de plorar per tot el que deixo enrere. Em poso super tonteta cada cop que xerro amb algu de classe sobre els plans de futur i quan decidim que anirem al ball de final de curs, perque es l'ultim i hem de tenir un record...son quasi com la familia! Evidentment que n'hi ha que ni els trobare a faltar pero hi ha gent que la veus i somrius i els abraces i ets sents a casa, sabeu no?

En fi...crec que em queden uns mesos de explosions de sentiments...i si a aixo li afegeixes el super caos sentimental en el que he viscut submergida for the last 3-4 month...:S en fi que lo de les emocions esta a flor de pell.

Espero mirar sempre endevant i somriure, pel que ve i pel que he deixat enrere. :)

Que comenceu la setmana a tope!

Muaaaaaakis!!

Laieta ;)