viernes, 25 de abril de 2008

stage



Aquesta es la fita...aixo es el lloc on vull ser. No hi ha res en aquest mon que em faci mes felic que aconseguir el somni de ser dalt l'escenari.

I passi el que passi i vagin com vagin les coses res ho fara cambiar.

Emperifollada com vaig estic esperant per a sortir a l'escenari, i hi sortire a triunfar, a menjarme'l com es diu. Despres de passar una de les pitjors nits que recordo m'he adonat que la vida es massa curta per pendren's-la tant a pit. I que el que hagi de passar passara igual, no importa si a mi em dona un chungazo o si estic la mar de tranquila, passara igualment.

Dema volo a Paris a hores indecents matinals...i a la nit sere a casa. A casa, casa...crec que es el que necessito; una abracada sincera d'aquells que sempre seran amb mi.

Un peto i que passeu un cap de setmana genial!!!

Laia.xxxxxxxxxxx

1 comentario:

Amanda dijo...

Compta sens dubte amb la meva. Dilluns només tinc una hora per dinar, si puguessis dimarts estaria molt millor. En qualsevol cas, per una abraçada, sempre hi ha temps.
Rep-la de manera virutal de moment i en breu te la faré en persona.
Besitos
Amanda