Reflexions des del sofà

L'única diferència entre el dibuix i jo es que jo no tinc colita...ni huevus...jajaj! pero vaja, la resta es el mío vivo retrato!

Sort que he anat a esmortzar amb la Carlita que sinó...crec que m'hauría fusionat amb el sofa i ara sería un coixí mes dels mil que hi ha.

Aixó de les vacances dona molt per pensar eh!...O sigui que el cervell entra en una mena de nirvana de...no hago na...me rasco el xixi to'l dia...pero en el fons vas donant voltes a mil coses...et vas com carcomiendo no? i en el meu cas sabeu que pot ser perillos! Ja tinc noves teories de la vida...teories d'aquelles que fan que la gent que no em coneix molt (els que em coneixen molt ja no m'escolten...saben que es el millor, deixar-me dir animalades i anar-me dient que si) em miri com si acabes d'aterrar del planeta niñata raticulina.

Primera teoría: La gent que té pora morir es dona una importancia brutal; ergo son uns narcisistes i uns egoistes que només es miren el melic.

Segona teoría: Les relacions personals s'han creat per a desviar-nos del pensament de la mort. Com que tot l'univers està putejat per les relacions personals...pose'm que ets solter@, estas putejat perque et penses que acabaras sol tota la vida; si ets casat/da o amb novi@ estas putejat perque les relacions son aixo...un puteo rere un altre. Total que ens passem la història de la nostra vida molt enfeinats entre problemes professionals (no parlarem d'aquest tema que estic sensible al subject) i problemes sentimentals...Total, que el que deia en la meva primera teoria, els que encara tinguin temps per pensar en la mort i tenir por d'ella es que passen de tot i són uns Egograndes!

Ea! ja sé que esteu pensant;Quan acabes vacances guapa? jajja! tranquils...no queda molt...seguiré dissertant mentre em foto un pa amb nocilla i em rasco una mica mes la xona...

Nanit! ;)

Laia.