Potser soc en una edat dificil...jajaj! a ma mare li encanta dir aixo...o es simplement que als de la nostra generacio sen's demana ser perfectes en tot i l'unic que fem es ser semi-algo en alguna cosa...o potser si que hi ha algu que es perfecte...que em faci un truc, jo no conec ningu.
En fi, que pensant, pensant (crec que penso massa!) crec que em mereixo molt mes...em mereixo el millor de tot i no se...no em vull sentir frustrada per quedar-me amb el que tinc ara al davant. Es que he d'apendre a demanar mes, perque jo m'hi deixo molt i molts cops no compensa el que rebo.
Que aixo no vol dir que el que tinc no m'agradi...pero es que no es el que vull...tampoc ser el que vull pero aixo no, es massa poc, es doloros, es injust.
Tinc com un buit a dins i no se perque. I si, soc en un cambi d'etapa personal, possiblement un dels mes complicats que he fet fins ara, i poder es per aixo que estic aixi...pero es que tot s'ajunta i s'enmerda i...en fi...dema marxo a passar el dia a la Secta, poder tants moments de meditacio-oracio m'ajuden a posar ordre. De fet crec que el que necessito es posar ordre, posar limits i centrar-me amb allo que si que m'aporta coses, allo que em fa creixer, apendre i somriure.
Que dormiu be nens!
Nanit ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario