Els papers ja fa temps que els vaig perdre...pero ara noto que em passen per la cara i m'abufetegen com a la de la foto. Perque em valoro tant poc? En fi...tot el que em passa m'ho he currat a puls o sigui que no complainings...es inutil i no cambia res.
La soledat es molt dolenta i ahir em vaig adonar que estic tant sola...a veure, que no, que estic rodejada de gent increible que mel's estimo mil i ells a mi que sempre m'ho demostren, que soc una privilegiada de tenir amics i familia com la que tinc. Pero es igual...estic sola, i no em porto super be amb mi mateixa, crec que no em suporto...i aixo es muy malo. A mes a mes m'aburreixo soc cansina i enlloc d'intentar millorar prefereixo rebolcar-me en la meva merda. Tot aixo em va dur a la reflexio que m'espera un gran any l'any que ve...vagi on vagi sere una ciutadana mes anonima amargada i solitaria...uf...que be que estan els anims... Sort que aquesta nit tinc funcio...la veritat es que l'escenari es l'unic que m'omple..bueno les classes de cant tambe eh! i anar estudiant i preparant-me...pero vaja...es molt trist centrar la meva vida en aixo...jo soc molt mes basica. Moriria per una hipoteca i una prenyamenta...uf...ara se que dema llegire aixo i dire, al igual!! abans morta! pero bueno...l'instint de matriarca hi es i el d'equilibri de veritat tambe.
Si encara esteu llegint (sou molt bona gent!! ;) donar-vos les gracies per ser-hi...sempre va molt be expressar-se lliurament i sense tapujos.
A disfrutar eh! i a millorar el que no ens agrada.
Petons, Laieta.
1 comentario:
Almenys sempre trobarem un record, una cançó o unes madalenes que ens dibuixin un somriure inesperat. Jo també tatimu moooool ens veiem dintre de poquet amor.
Besitotososososos
Adeu
Publicar un comentario