Home sweet home

Que bé que s'està a casa eh!! Les olors, el caliu, la calma... A veure quant dura, que em conec i d'aqui dos dies ja em picarà tot i només pensaré en Londres jijiij!

Tinc fotos d'Amsterdam pero s'han de dur a revelar i despres passar-les aqui...uf...doneu-me temps que ja sabeu que amb la tecnologia no me llevo mucho...:P

Estic així com una mica xof...suposo que a ningú li agrada que el rebutgin així una vegada i una altre. Trobar-te en el mateix punt un cop i un altre...en el punt on no saps cap a on tirar...on tant se val el que facis, el que et moguis...res cambia. El precipici es cada cop mes a prop i la por i l'angoixa volen apoderar-se de mi...de moment no ho permeto, pero bueno, tot es qüestió de temps.

Supos que al ser aquí a casa em sento mes vulnerable...no he de ser la "adulta responsable" de London...vull dir que em puc deixar anar molt mes de la nena malcriada i espantada que duc a dins...uf...Sabeu que? prou de pensar! A descansar i disfrutar de la família i amics i a fer-li una abraçada inmensa a la meva avia, que es lo mas grande de este mundo.

Espero que tots estigueu bé i a molts de vosaltres espero veure-us Ja!

Petonets!!

Laia.