La tragedia pot ser l'alegria de la vida? A vegades si...o no...depen no? Normalment treiem les forces per arribar a ser felissos de les desgracies, vull dir que el tirar endevant contra vent i marea ens dona la forca per a fer i ser allo que volem.
I direu...despres de fer el show dos cops avui (si,si dos cops de dalt a baix...un cansament de la mueeeerte!) encara tens forces per filosofar i menjar-te l'olla?! doncs si, tu...sembla que em va la marxa, marxosa...
Dema m'espera un dia de fer tot allo que no he fet en tota la setmana (no se si m'ho acabre :S) i assaig general a la tarde...espero arribar a la nit sencera i amb un somriure (no dels falsos siusplau! ja en faig prous dalt l'escenari!).
Pos res mes...no tinc gaire a dir...la veritat es que tot salta a la vista no?
Nanit ;)
1 comentario:
Salta salta. Tu fes el que puguis, que el que fa el que pot no està obligat a més. No passa res pel mail...ja quan puguis me'l fas amor.
Besitosssssss
Publicar un comentario