Lo bo d'estar tot lo dia foten el subnormal es que un s'acostuma a que res fa vergonya i la cosa va pujant de to en quant les hores passen i acaba tot una mica desmadrat...pero vaja genial!
L'opera sortira de puta pena...aixo us ho asseguro pero vaja riure i passar-ho be esta assegurat!
Tot i que estic essent mega positiva i no tinc en compte els mil moments en que estem en stand by i tot s'ens cau a sobre...la d'hores perdudes darrere un escenari...
Pero sabeu que? que de tot se n'apren en aquesta vida i apendre a ser pacient i tol.lerant no es gens facil...promise!
Avui quasi em pixo al mig de l'escenari...es que hem tingut problemes a l'hora de posar-me el Sari (ei! parlo amb plural, no perque ara em pensi que tinc doble personalitat, perque tinc una noia que m'ajuda a vestir-me. Guai eh! tinc un cache! jajaj!) i mes que una india glamurosa semblava una streeper barata mig en pilotes...cada moviment que feia tot em queia... i dios mio! alla envoltada de gent disfrassada amb pintes grotesques tots donant voltes sobre un mateix eix...hilarious!
Avui ve el Vicent...guai, tinc ganes de veure'l.
Petons a tots!!
Nanit!!!
1 comentario:
jajajaja, quina imatge més còmica!!!que bé que et puguis riure d'aquestes situacions...això contribueix a la teva salut mental, jejeje. Bueno, records al vicent (que tot i que no el conec però em ve de gust).
Petons amore
Publicar un comentario