Aixo es el que ve de gust eh!! ja sabeu del que parlo...posar-se les sabatilles i fer panxing tot lo dia. Jo no he tingut aquesta sort. A quarts de nou del mati era a King's Cross amb els llencols marcats a la galta, les lleganyes als ulls i tremolant de la rasca. Pero bueno todo pasa y por suerte queda poco. I no habra cruz como que llamo Cortes!!! (poder si que estic un pel paranoiada amb el tema ;)
La SaraMari em va dir que degut a la meva (poder temporal) partida inminent l'any que ve, estaria guai que em curres una mena d'homenaje a tots els friks que hi ha per aqui i es clar, tambe els que hi ha hagut i ja ens han deixat. Dic friks pero amb mogollon de carinyo eh! jijiji! que no estoy faltando a nadie! pero vaya que friks o son...o ho som nu se... Ara tampoc seria questio de perdre el temps dissertant aixo.
Prometo pensar-hi i considerar-ho...pero la veritat es que res del que digues podria descriure tots els sentiments que em desperten tots i cadascun d'ells i elles. Perque tots els que som lluny del nostre estimat pais, i dels que estimem sabem el que es trobar a gent increible pel cami; gent que son la teva familia i que te'ls estimes com a germans i germanes. Gent que fa que siguis on siguis et sentis com a casa, felic i content.
La vida que gira i cambia i es extraordinaria. Marxo a posar-me les sabatilles i a fer panxing que m'ho mereixo!
Muaks!!!
Laia.
2 comentarios:
Bonica!!!!
Que guai el blog, està molt bé saber que no sóc la única pringada d'aquest món, als blogs la penya només hi escriu les coses guais, però hem de ser realistes! Em sembla que et copio la idea i em començo a flagelar al meu blog....millor fer-s'ho un mateix...jejeje.
Aquí barna avui ha sigut un dia de pluja, fred, missa....HORRIBLE! Vaig trucar al Molina i li vaig dir: Tio que tinc una colega a Londres morta de fred, a veure si li fem costat...jeje
Petonarros!!!
Eulàlia
jo, que maco això que has escrit avui...estàs super inspirada.
Besitos
Publicar un comentario